Els dies i les dones

Has escrit barallant-te amb la pena,
o per aprendre a creure’t un moment,
fugitiu, ruïnós, de la més alta sort,
i saber com t’enganya.
                                   Has escrit per salvar
el gust tacat de móres dels seus llavis,
o per estar més sol, o per no caure
en l’humiliació de l’esperança.

Has alabat la música, el tabac,
les roses, la peresa.
                              Has escrit
perquè et fa por morir, per ser més lliure,
per odi, per diners i per orgull.

El vers és un amic que et dóna temps,
i avui, si vols, encara et mentirà.
Fes-li dir que l’olor de la vida morta
és un perfum brillant de pins i sal
que t’envia la mar -la mar de dins.

Digues que el sol vomita a l’altra mar
un crepuscle metàl·lic i pudent,
que l’eco fantasmal de les onades
fa tremolar la nit igual que un blues.
Escriu sols t’importa
un racó verinós de la memòria:
el gust de sang borratxa dels seus llavis.

                                                   Pere Rovira (La mar de dins)