LLEGIR I VIURE
De vegades et cauen a les mans llibres d’aquells que necessites molt poques pàgines per adonar-te que contenen sàvies reflexions.
Fa temps que l’Emili Teixidor, a més de ser un excel·lent escriptor, es preocupa per Pensar, i la la p majúscula no és cap error, no pas sobre la literatura, que també, sinó sobre un aspecte del qual se’n parla ben poc: la lectura.
De què serveix parlar tant de literatura si de la lectura, l’eina principal per accedir al món dels llibres, ningú se’n preocupa?
Fa tres anys l’Emili Teixidor va publicar La lectura i la vida, llibre que portava com a subtítol: “Com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres”.
Aquest dies hi faig estada i el llapis, creieu-me, no para de subratllar i subratllar.
Com a mostra, un botó:
“Molts lectors adults són lectors juvenils, en el sentit que aturen el seu desenvolupament lector en el moment en què un text presenta algunes dificultats d’interpretació, i davant la pregunta que els donaria pas a la maduresa, que és ¿Vull fer un petit esforç per preocupar-me per la tècnica literària?, decideixen que no, que només accepten llegir llibres sense dificultats, i així aturen el seu desenvolupament com a lectors. En aquest sentit, totes les obres del gènere best-seller comercial són lectures juvenils. Si molts adults -pares i professors- mostre prevenció a l’hora de donar aquests llibres als joves és només per raons morals, no pas per raons de comprensió. La franja ampla de lectors que no accepten l’esforç d’accedir a nivells alts de lectura se situa entre els 14 i els 99 anys”.
Una bona proposta de cara al Sant Jordi que ens ve.