Amor quotidià d’oposats
Publicat el 9 d'abril de 2009 per martainsa
Em va enamorar la seua impertinència descentralitzada, amb un cert aire de qui ha anat i ha tornat però sense ganes, amb marcada indiferència. I les seues cames. Aquelles cames d’esportista nat -també sense ganes- camuflades sota un banyador d’estiu roig qualsevol. Voregen els cinc anys, de la troballa afortunada del meu pol oposat.
Sóc el peix i les verdures. Ell, la carn roja, cremant. Sóc les tasses de tè de la tarda. Ell, la cocacola durant el dinar. Sóc la llengua, la lletra, el viatge. Ell, matemàtica des de casa estant. Ell és Wagner, Beethoven, l’òpera. Jo, dels grups de la ràdio de moda. Sóc les veles, l’encens, les olors. Ell és cadira i ordinadors. És de GPS, de viatge organitzat. Jo, de camins de terra, de mapes caducats.
Un amor quotidià entre extrems. El roig i el blau. Cel i muntanya. I mentre pense com n’arribem a ser, ell i jo, d’oposats, exclama somrient que som complementaris.
Publicat dins de Apunts diaris | Deixa un comentari
Salutacions cordials a tots dos.
Vos estime, gràcies.
sgt: Josep
…
Enhorabona als dos per trobar-se!!
“Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit, seré jo el fruit.
Serem junts el fruit.
Tu i jo,
terra i força.
I farem junts el camí;
Ens farem, serem junts.
En l’únic camí cert
-terra i mar, terra i aire-
l’únic camí cert, el camí de l’amor.
El difícil camí d’amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos.” (Raimon, 1965)
Complementaris!
m’has emocionat, marta!
moltes felicitats perquè això vostre és preciós!
Tu penses que sou oposats i ell que sou complementaris. En l’oposició predomina la diferència, en la complementarietat l’atracció. Per a una la cosa resta i per a l’altre suma. No sé. Em pregunto: qui n’està més complagut, el que hi veu un joc d’oposats o qui ho sent com un goig de complements? I si … ni oposats, ni complementaris sinó compartint de cada cop més?