Cristalls de temps, 1

Que no havies de viure
va haver-hi vegades que ho vas sentir…

i la pell cremada del teu cos recorda
que eres un estrany Ulisses sol
que assajava braçades de neguit
en el buit de les ones que fugen,
que cercava en la incertesa dels camins
que enfilen les portes de la matinada.

Va haver-hi dies
que senties que no havies de viure,
nàufrag de tanta vida…

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Cristalls de temps, 1

  1. hip diu:

    De vegades la vida és tan intensa que aquesta sensació ens fa sentir perduts en la seva mateixa inmensitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.