Cristalls de temps, 1
Publicat el 2 de febrer de 2007 per ricardgarcia
Que no havies de viure
va haver-hi vegades que ho vas sentir…
i la pell cremada del teu cos recorda
que eres un estrany Ulisses sol
que assajava braçades de neguit
en el buit de les ones que fugen,
que cercava en la incertesa dels camins
que enfilen les portes de la matinada.
Va haver-hi dies
que senties que no havies de viure,
nàufrag de tanta vida…
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
De vegades la vida és tan intensa que aquesta sensació ens fa sentir perduts en la seva mateixa inmensitat.