Vaga per l’ensenyament públic
Publicat el 24 d'octubre de 2013 per martainsa
Estic de vaga. Són les huit i escaig del matí d’un dia normal. A hores d’ara hauria d’estar preparant esmorzarets. En canvi estic ací, escrivint al blog, i preguntant-me seriosament quin tipus de món els espera a les meues criaturetes -sí, eixes que hui a les sis del matí ja havien dormit prou-. La vaga de hui la faig per ells, pels meus fills: perquè vull que tinguen una escola digna, amb oportunitats per aprendre coses. Però també faig la vaga pels fills dels altres: perquè a ma casa sé que, per més mal dades que vagen, els podem oferir les oportunitats que l’escola no els puga donar. Però hi ha xiquets en famílies on -per les raons que siga- aquesta segona opció no és possible. Hi ha xiquets per als qui l’escola és un flotador. I si li lleven aire al flotador, s’ofeguen.
Un exercici de fe i democràcia seria que els fills de les altes instàncies anaren a l’escola pública. Voldria vore, posem per cas, a Frolian en una escola pública. O a la Leonor a qui estan entrenant per a ser reina, rebre aquest entrenament en una escola pública. Si la intenció veritable dels governs fóra que una educació amb igualtat d’oportunitats per a tots, perquè no haurien de poder estar en la mateixa escola que els meus fills? Hi ha qui renega perquè Joan Carles s’ha operat la cadera en un hospital privat. La veritable pregunta és perquè els seus néts no van a l’escola pública.
Publicat dins de Reflexions sobre educació | Deixa un comentari
Prefereixo que el rei s’operi a una clínica privada (i que s’ho pagui ell, encara que els seus cales són el nostres, robats) que no pas a una pública (que ja seria de pel·lícula que tingessin de tancar tota una planta hospitalària per raons de seguretat).
Si els nets dels reis van a una escola privada, deu ser perquè així ho troben millor. Hauràn conegut diverses escoles i hauràn fet tria. En tot cas, hi ha llibertat de tria… per lo menys sobre el paper.
Atentament