Sequera televisiva
Són les huit i mitja de la vesprada, i estic a la feina, preparant les entrevistes de demà, els recursos, els reportatges, l’escaleta (important, ha d’estar a les onze i mitja puntual, per al realitzador). Prepare el dia de demà, i em fa sentir com si espiritualment estiguera en divendres. Se m’acut mirar les carpetetes de Setmana 11 i Setmana 12 (la 13 queda massa lluny, i em fa pena, perquè és el final). Estan bastant buides d’entrevistes concertades. I si sembla que per als mitjans de comunicació ara comença a remuntar la qualitat -o almenys la quantitat, vaja- periodística, jo passe precisament per una època de crisi. Vaig a l’inrevés del món, com sempre!
Un programa que es diu A l’estiu festa! (sí, amb signe d’exclamació inclòs, que fa més alegria!), omple un mes de juliol i un mes d’agost amb certa facilitat: tornant-se una experta en festes de pobles, festers, processons, concerts de jazz, plagues de medusses, concursos de fotografia,… Però ara, la primera setmana de setembre, les dues primeres setmanes, tota aquesta alegria estiuenca s’apaga, se’n va poc a poc, com la llum solar (ja es nota el dia). I en canvi l’activitat efervescent encara no ha tornat amb força, com si tothom encara estiguera “despereant-se”, badallant després d’hivernar durant tot l’estiu a base de sofregir-se al sol amb protector 15. I jo estic ací, amb programa diari, rodejada d’una societat que s’estira i badalla, que encara s’està rentant les dents o prenent-se el cafè.
A mitjans d’agost feia broma del periodisme en general; jo estava salvada, i a la resta de periodistes -informatius, sobretot- els costava “sangre, sudor y lágrimas” omplir de continguts. Fins i tot vaig arribar a bromejar amb Laia, d’informatius, proposant-li que en comptes de presentar l’informatiu en lentilles, com ho fa sempre, ho fera amb les ulleres noves posades -unes ulleres ultramodernes i superxules-; que segur que li treien un breu els del Levante. Ara ha arribat l’hora que jo, la cigala, comence a pagar l’excés burleta de l’estiu: a pagar “con sudor”!