Profecies
La tia Teresa, la meua segona mareta, vaticina la fi del món des de fa temps. No és que siga vident, ni res per l’estil. Senzillament, mira canal 9. Jo li dic moltes voltes que evitar que la fi del món vinga és més senzill que això: només cal canviar de canal. Però no hi ha mans, perquè ma tia és valenciana, i té tot el dret del món a mirar el telenotícies en valencià, sobre coses que passen al seu voltant. El dret que tinguen o no els del Canal 9 a planejar perennement telenotícies apocalíptics ja és una altra cosa.
Tanmateix, les profecies acaben amb el consol que a la Plana -el barri de La Font on vivim- no arribaran, perquè amb prou feines arriba l’electricitat i el telèfon, i només faltava que amb els talls de llum que tenim a voltes i el que ens va costar tindre internet a casa, que són coses que demanàrem en el seu moment, ens vinguera una fi del món que no hem sol·licitat.
Però per a profecies, en tinc una de més divertida, i menys meditada. Generalment m’agrada presentar-me al Premi Sambori. Un any fins i tot m’hi vaig traure uns dinerets. Enguany també tenia la intenció de presentar-m’hi; tanmateix, no podia pensar cap idea digna. La inspiració m’havia abandonat. Buscant inspiració vaig preguntar al meu matemàtic preferit si se li ocorria una història per a fer-ne un conte curtet, i me’n va proposar un parell. La segona d’elles no la recorde, però la primera tractava d’una crisi: Europa, a causa d’un boicot mundial d’energia, es quedava sense petroli. I després d’uns dies de crisi i desabastiment generals, allò que en els últims anys havia perdut valor, els horts de tarongers, augmentaven el seu valor de manera espectacular. Vital. Perquè les úniques neveres plenes que els quedaven als habitants d’Europa -i de la Safor, que era on centrava la història-, eren els horts d’aliments.
Finalment no vaig presentar el conte; i ara em sap greu, perquè si l’any que ve se m’acut presentar-lo creuran que la inspiració m’ha vingut amb aquesta crisi, i ningú pensarà que és fruit d’una profecia literària juganera.
El final del món civilitzat és a dins de Canal 9. Però fora hi ha vida….
El final vindrà. Això segur. No saben si amb la caiguda d’un xicotet asteroide a la Terra, tal com poses a la imatge o més endavant amb l’expansió del Sol d’ací a 5000 milions d’anys. Ni la Terra serà eterna.
Enric
rebonica, que si europa es queda sense energia les neveres no funcionaran! sort que les taronges no necessiten refrigeració! si escrius la història, canvia “neveres plenes” per “revosts plens”, creu-me… 😛
I jo a quina posició d’entre els matemàtics estic? 😉