Parlar per parlar
Publicat el 29 de setembre de 2010 per martainsa
La mare et menja,
et menja a mossos,
a mossos grossos,
grossos i redons,
com pastelons,
pastelons del forn,
del forn del tio,
del tio Pablanquero,
del tio de La Font.
Les cantarelles populars infantils es basen sempre en les tres erres: rima, ritme i repetició. Busca’t quatre paraules que rimen, fica’ls una tonadeta -qualsevol- i encandena-les. I nyàs: ja tens una cantarella infantil. Això és el que em passe el dia fent amb Emili: cantarelles. Fins al punt que hi ha dies en què em trobe parlant amb mi mateixa amb rima consonant.
No negaré que pot semblar estrany això de parlar-li a un xiquet de poques setmanes. A mi m’ho semblava, fins que vaig tindre nebots. Després se’m va oblidar, fins que va arribar Emili. I ara la meua vida familiar consisteix bàsicament a jugar al frontó amb la paraula: pilote paraules contra un cervellet, esperant a fer algun punt a la llarga.
Sé que quan li parle encara no m’entén, i passaran mesos fins que aconseguisca rebre algun senyal de coneixement lingüístic per part d’ell, a banda dels “ajos”, “màs” i “uès” amb què m’alegra ara per ara. Però en això -esperar alguns mesos a que m’entenga- no es distingeix molt a donar classe d’anglès en anglès a la ESO.
Publicat dins de Reflexions sobre educació | Deixa un comentari