L’extinció de les talles mediterrànies

Sé que ja he escrit alguna vegada algun post respecte aquesta qüestió: però pel que veig, caldrà insistir-hi fins que les empreses de roba -interior, en aquest cas- ens tinguen en compte.
La meua botiga de roba interior preferida era Woman’s Secret; hi té roba moníssima, uns pijamets, unes espardenyes d’estar per casa a conjunt, juntament amb una bossa -que ja em diràs per a què la vols la bossa conjuntada amb el pijama, si quan ixes de casa en general no ho fas amb el pijama posat. O almenys això als països mediterranis….-. Però després és el torn de demanar talles, i tot és una 34 A, o una 38 B, però les C són com una espècie en perill d’extinció.
Per aquella gent que pense que 34 A i 38 B és una jugada d’escacs, que no estiga familiaritzada, cal remarcar que la xifra fa referència a la mida de l’esquena -ho he posat en talles angleses. Ací generalment ens regim per la 85, la 90 o la 95. I la lletra fa referència a la copa: a la mida dels pits. L’A és un pit xicotet, d’aquells que tenen l’avantatge de poder gaudir de les samarretes d’estiu sense tirants. La B sol ser un poc més gran, és més estàndard; i finalment la C és més grandeta. Uns pits C són aquells que necessiten sostenidors es posen el que es posen, perquè si no, fan mal. I precisament la talla més necessitada és la més complicada de trobar al Women’s Secret.
Aquesta vesprada, sense anar més lluny, anant de compres -o d’aparadors, millor dit-, m’he apropat a la botiga per vici, per costum. I abans de posar-hi un peu a dins, he tornat a eixir. Per a què, si no tindran la meua talla?
El problema és que no tinc una talla inusual. La meua 95 C és el més comú que pugues trobar per ací. La natura no m’ha dotat amb uns pits portentosos, ni malformats. Hi ha milions de dones que tenen una orografia semblant a la meua. I tanmateix, a voltes s’entesten a creure que no existim.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Maruja 2.0. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’extinció de les talles mediterrànies

  1. marieta diu:

    Acì està ple de talles per orografies com la teua, que seria considerada xicoteta…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*