La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Propòsits d’any nou

Com li passa a la major part dels mestres, el meu any no comença l’u de gener, sinó l’u de setembre. Els meus anys tenen quatre xifres, és cert, no van per mil·lenis -aquesta idea tan ampla, tan abstracta, tan intangible que és un mil·leni!-, sino per dècades, per unitats d’any: Hui comencem any nou, l’any 13/14. I com a bon inici d’any, tinc certes expectatives i propòsits que desitge complir:
 

1- El primer de tots: passar més temps amb els meus fills, veure’ls jugar i disfrutar amb ells del màxim de vesprades possibles al parc, a l’hort, a la biblioteca, a la plaça o a casa -si plou-, vore’ls com aprenen i intentar fer d’ells persones felices i de trellat.
2- A partir d’ací, la resta de propòsits lluiten -en temps- amb el propòsit número u, però intentaré traure minuts d’ací i d’allà: el segon propòsit és continuar amb el major aprofitament i èxit possible el curs de narrativa virtual que estic fent a l’escola d’escriptura de l’Ateneu, que m’ha costat una pasta, però que m’ha sorprès gratament i -no els ho digueu, no siga que tinguen idees-, haguera pagat el doble per fer-lo.  
3- Continuar una certa rutina començada el mes d’agost d’anar a caminar/córrer.
4- Intentar ser tan feliç com puga i fer el meu entorn un lloc agrdable i eficient. 
PS: 5- Donat que l’any 12/13 em vaig trencar els dos caps del radi, primer del braç dret i ara del braç esquerre, tinc el propòsit de no trencar-me res més ara per ara.  Que això de tindre 34 anys i portar esta loca vida de mare de dos bebès és tan perillós com practicar esports d’aventura, aparentment!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.