Quàntica pràctica

Des que tinc el bloc no havia estat mai tant de temps sense escriure. Des de que tinc el bloc tampoc no m’havia posat a preparar un casament. Deu ser això. Queden poc menys de dos mesos per al gran dia, i en comptes de posar-me la crema hidratant pels matins, el que faig és untar l’agenda amb anti-aging, a vore si aixina aconseguisc traure algunes hores. Accelerador de partícules? Que es casen a la valenciana, aquests científics suïssos!! Ja voran com se’ls acceleren les partícules!

Alguns dies, quan arribe a casa i comprove que l’anti-aging no ha fet efecte, m’endormisque al sofà i se’m desperta l’altra Marta, la xava. Perquè jo tenia una Marta barcelonina dins; una per a qui el món el conformava una habitació immigrada plena de llibres amb un piano. I després venia la resta. Venia el Tibidabo, el Conservatori i el Liceu francés. Venia el Bloc d’Estudiants Independentistes, els Via Fora i la literatura russa. I en tota aquesta mescla, li resultaven equidistantment indistints l’església i el matrimoni. 
 
Aquella Marta s’ha anat adormint a dins, amb els anys, supose, substituint el mapa del metro per les comarques centrals, i els acudits de bascos pel Xavi Castillo. Però de tant en tant es desperta. Com hui. Es desperta amb un gin tonic a les mans, posat de sobrada, i se’m riu a la cara. No entén qui em mana clavar-me en aquests embolics, ni que les coses siguen tan complicades. No entén que resulte més senzill participar en l’organització d’un cicle de poesia catalana contemporània a la UB -a l’empar de la Marisa- que una simple unió entre un home i una dona. Bah, no li feu cas: és pel xoc de cultures. L’envie a llegir Fredydurke. A vore si s’adorm. O madura. O s’adapta. Després creue els dits per a que no se’m desperte un altre dia enmig d’una classe de secundària. No me la imagine discutint amb el Yónatan. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Remember when.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Quàntica pràctica

  1. x diu:

    no sé què t’haurem de regalar…

  2. silviavea diu:

    …és fer un cop de cap. Alerta no et facis mal!
    Bromes a banda: enhorabona!!!!

  3. Paciència!! Molta paciència!!

    I no mire massa cap a darrere! 

  4. carme diu:

    ja deia jo que no podia ser que aquella marta hagués desaparegut del tot! no et preocupis, jo me les estimo totes dues, i si n’hi haugés una de tercera, també me l’estimaria.

    deixa-la sortir de tant en tant, dona, no fos cas que un dia explotés i tornés a revelar-se. i si surt un dia a classe i es pica amb un yónatan, rai, que no és tan greu… de moment, el més important és que no aparegui de cop i volta el dia de la boda: si acabessis dreta sobre l’altar amb un wisky a la mà i cridant “ni russa ni alemanya… (ja saps la resta)” seria memorable i nosaltres t’aplaudiríem. però potser després et sabria greu.

    moltíssimes felicitats, martona!

  5. vicentb diu:

    Si m’acaben de dir (l’F.A.) que eres més formigueta del que jo em pensava, vinga amunt i vinga avall. I jo, sense poder conéixer-te (ni a l’E.M.) abans de la boda… Doncs res, molta calma, molt de zen i molt poca mala sang… Que vaja molt bé!

  6. AnnaPortell diu:

    Et cases! aixó és fantàstic Marta!!!! Molta sort!

  7. martainsa diu:

    Comtessa, Sílvia, Anna, Vicent, Hidroavió, Carme, gràcies per les enhoresbones

    Vicent: Formigueta? No sé exactament a què et refereixes. Però probablement siga veritat 😛

    X: No fa falta que em regaleu res. Com a molt, comprensió per aquesta manca de posts en aquestes últimes setmanes abans de la boda.

    Vaig a vore si recupere un poc la vida virtual…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*