Visita a ca l’oracle

-On t’han destinat?- Em pregunta abans que tinga temps per a explicar-li que m’he passat la nit amb la sensació de tindre dues pilotes de ping pong a la gola. Afortunadament la vidència del metge no es deu a cap poder sobrenatural -ja m’estava faltant temps per avisar l’Íker-, sinó a que la pantalleta del superinformatitzat sistema de la seguretat social li dóna raons sobre la meua última visita al metge. 
“El 90% dels mestres són hipocondríacs” em continua explicant, mentre esperem uns minutets a que el termòmetre li confirme si tinc temperatura. Però m’ho diu de bon rotllo, somrient. Malgrat les pilotes -de ping-pong- de la faringe, esclate en una gran riallada. “Sí! No hi ha setmana que no em trobe alguna cosa sospitosa”. 
Afortunadament només em calen dos dies per a recuperar el tamany normal de les angines, reforçar la debilitat del cos, i recuperar la temperatura: dos dies de repòs que han coincidit en cap de setmana. Dos dies que, entre setmana i en alguna de les feines anteriors que he tingut -com quan era la directora i l’única redactora d’una revista local- no m’hauria pogut permetre.
No sé si els mestres som més hipocondríacs que la resta de la població. Però reconec -per l’experiència- que sí és una feina on hom es pot permetre el luxe de caure un o dos dies malalt una volta a l’any. Això no hauria de servir com a crítica al gremi dels mestres, sinó a la inhumanitat de molts altres gremis.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*