Cupressus sempervirens

Dissabte,
a Beniarjó, es va
concedir el XXVIIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March que enguany han
guanyat, ex aequo, Rafael Casanova amb La solitud poblada i
Cristel Enguix amb El cor del minotaure. Abans, però, d’anunciar els
noms dels guanyadors de l’edició d’aquest 2008, es va fer la presentació de
l’edició de l’obra
guanyadora de l’any passat, De
secreta vida. Al post anterior ja havia anunciat que l’encarregada
de presentar el meu llibre seria la poeta Teresa
Pascual, i això és el que va dir:

”Com si la literatura, i més concretament la poesia, no tinguera cap relació
amb el món exterior o amb les persones, és prou freqüent trobar-nos amb la
pregunta de què és la poesia, per què s’escriu o com vam començar. Alguns
escriptors parlen de la gran quantitat de llibres que tenien a casa, altres,
com Quim Monzó, tindrien
prohibit llegir novel·la, de manera que ell -com conta en un article-
col·locava el llibre de narrativa baix del de matemàtiques per a què sa mare no
el veiera.

La poesia s’ha trobat encara amb més dificultats que la narrativa. Ni ens
trobaríem de menuts un llibre de poemes per damunt d’una taula a casa, ni els
comentaríem entre els amics. Llegir poesia era un acte íntim, privat, m’atreviria
a dir que fins i tot de vegades incòmode per la sensació que un llibre de
poemes anava a parlar de les coses que realment són importants per a l’home i
que es troben en la part més íntima i, podríem dir, secreta de la vida. De
secreta vida, com el títol del poemari de Ricard Garcia que avui tinc
el gust de presentar…