L’impuls de dir
Publicat el 30 de novembre de 2008 per ricardgarcia
En un comentari al Cupressus…, la Victòria
-a qui algun dia m’agradaria saludar de debò- em diu que no m’aturo. És
cert que no ho faig, però tot i que aquest invent d’internet i els
blogs convida a fer-ho, tampoc no vull córrer. Perquè el que a mi més
m’agrada d’aquest giny virtual, és l’anar teixint a poc a poc una xarxa
de coneixences i de paraules que ens abriguin prou quan el fred fa mal…
-a qui algun dia m’agradaria saludar de debò- em diu que no m’aturo. És
cert que no ho faig, però tot i que aquest invent d’internet i els
blogs convida a fer-ho, tampoc no vull córrer. Perquè el que a mi més
m’agrada d’aquest giny virtual, és l’anar teixint a poc a poc una xarxa
de coneixences i de paraules que ens abriguin prou quan el fred fa mal…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Gràcies per adreçar-nos cap a uns blocs tant bonics.
com respirar és dir, és comunicar-se. Per cert, a mi també m’agradarà saludar-te algun dia, perquè conèixer-mos ja ens coneixem un poc.