Un far que somia la llum

Ja saps que no podràs atrapar la
son i voreges els precipicis sense gosar mirar l’espai obscur de l’habitació. La
casa dorm. Sents el flux dens dels pensaments que cruix, les estelles òssies de
la nit. En silenci, de tu s’omple el buit. Només de tu i d’aquestes agulles que
se’t claven, buscant camins, al cap.

Mentrestant sents com la primavera,
anòmala, vol arrencar les crostes d’un temps mort que no tornarà. Però, tot i
així, no et pots desprendre dels records, no pots esborrar els dies…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Un far que somia la llum

  1. Victòria diu:

    Un far que somia la llum, que la irradia, malgrat el naufragi, ésser nau que trontolla i far, a la vegada. Molt bona nit

  2. novesflors diu:

    Curiós. Algunes vegades m’he sentit així, nits fosques en què somniem alguna llum…

  3. Malgrat la foscor, mai deixem de somiar-la la llum… només així esdevindrà l’albada: agafant-la fort!

    http://cucadellum.blogspot.com/

  4. ricardgarcia diu:

    Però sort que la Primavera arriba i ens porta llum nova. Gràcies, Noves flors i Tonto rotondo, pels vostres comentaris.

Respon a ricardgarcia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.