Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Poesia a l’Escala


Ahir mateix havent dinat, vaig llegir a l’Avui que a l’Escala s’hi feia la III Cala Poètica, i ja que èrem a prop vam decidir anar-hi. L’acte reuní els poetes Miquel Desclot, Rosa Font i Jordi Llavina que homenatjaren a Maria Àngels Anglada amb la lectura dels seus poemes.

Quan arribàrem a lloc, però, no hi havia ni una ànima. La tramuntana que s’havia ensenyorit de tots els racons de l’Empordà (la fotografia és d’ahir), va obligar els organitzadors a buscar un lloc a cobert. I així va ser que vam anar a parar a l’Alfolí de la Sal, un antic edifici que havia estat mercat de la sal, duana i pòsit.  Sorprenentment vam ser dels últims a poder-hi entrar, era ple a vessar i fins i tot va haver-hi qui es va quedar al carrer. I no m’estranya que així fos, perquè probablement la gent de l’Escala ja sabia què s’hi coïa  allà dins.

Durant una mica més d’una hora vam ser espectadors d’un recital de poesia que va ser modèlic, conjugant equilibri i elegància. La Cristina Cervià no només el presentà de manera magnífica, sinó que abans de donar entrada als poetes convidats va lligar les diferents parts del recital llegint textos de la Maria Àngels Anglada. A més, la Mireia Hernández amb el clavicèmbal i la Clara Hernández amb la viola de gamba van revestir la pedra tosca de les parets de l’Alfolí d’una musicalitat que predisposava el públic a escoltar les subtileses de la poesia. 

De fet, tot i les estretors no només vam passar un vespre molt agradable, sinó que durant una hora i mitja vam tenir la sensació de viure en un país amable i culte, un país en el qual la gent es capaç de desafiar la tramuntana per gaudir de la música i per escoltar la veu dels poetes.


  1. Quina alegria fa llegir aquestes coses! Sóc optimista, en aquest sentit, i no només per predisposició genètica, sinó perquè, cada cop més, és quasi habitual trobar actes magníficament organitzats, i molt de personal que hi respon com tu comentes. Això ens fa ser cada vegada més exigents amb la qualitat d’allò que s’ofereix al públic, i el públic comença a tenir clar que acudir a aquest tipus d’actes no significa anar a parar al compromís o a l’avorriment. N’hi ha de tot, però el que tu hi descrius és la imatge de la cultura que volem. Una abraçada, i gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.