Cupressus sempervirens

No recordo qui ho va dir, si tu o jo. O si va ser un pensament que ens va recórrer fugaç i agut com una fiblada mentre gravitàvem sense remei l’un cap a l’altre. No sé qui va ser dels dos que ho va dir, però sí que amb les mans a vessar del que som i amb la mirada ancorada als ulls de l’altre, havíem vençut els límits del cos. I que després, paladejant encara l’amor, llavors sí una veu, la teva o la meva, ho va dir: això no és sexe… I des de llavors que no paro de dir-m’ho perquè se’m va clavar a la llengua, com un fibló.