Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Poma

Gastat per l’ús ha perdut la blancor,
però acull encara una poma nua
i l’òxid que desprenen els minuts,
esmunyedissos al final de la tarda
com una llum feta de groc d’oli.
Mal escampades sobre la taula,
s’assequen i es torcen les peles de la poma
que envelleix revestida d’or brut al plat.
Al terra de la cuina, fora del temps,
hi nia el tall escantellat d’un ganivet.
 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.