Al poble on visc no s’estimen els rius

Al poble on visc no
s’estimen els rius, ni ara ni mai. Quan hi vaig arribar, fa trenta cinc anys
ben bons, l’aigua de l’Anoia baixava tenyida un dia d’un color, un dia d’un
altre, de manera que no era difícil veure el riu de color verd o vermellós. Llavors
eren les papereres i les adoberies de tota la conca que sense cap mena de
mirament hi abocaven els residus que generaven com si es tractés d’un pou mort
que tot ho pogués engolir.

Per sort, la
democràcia ens va portar també una certa consciència de què calia recuperar el
país i vam començar a entendre, amb l’ajut dels moviments naturalistes, com n’és
d’important no esgotar els recursos del medi en el qual vivim ni ofegar-lo. Però
al poble on visc, no tothom ho veu així, sinó que hi ha la convicció –també entre
els manaires de torn- que urbanitzar al preu que calgui és sinònim de progrés.

No es pas la
primera vegada
que ho dic, i em sembla que dissortadament tampoc no serà la
darrera. Si més no, això és el que em fa pensar la gens respectuosa intervenció
que aquests darrers dies s’està fent al darrer tram de la llera de l’Anoia. Si
bé l’ACA ha donat permís per fer feines de “Neteja del riu Anoia al seu pas
per un gual inundable, TM Martorell
”, el que s’hi ha fet ha estat entrar al
llit del riu amb màquines excavadores i arrencar de soca-rel tota la vegetació,
a més d’excavar i treure del riu tot el mantell de terra vegetal d’ambdues
ribes i eliminar, és clar,  tots els
microorganismes que vivien en aquest medi juntament amb les tortugues, polles d’aigua,
ànecs i diverses espècies d’amfibis que durant els darrers anys havien tornat a
poblar el tram de l’Anoia que travessa Martorell.

Ara, quan un s’ho
mira, només hi veu una gran canalització capaç d’engolir molts més metres cúbics
d’aigua per segon. “S’ha fet net”, sentirem a dir; i tant que s’ha fet net! Però
això ja no és un riu, és un desguàs, una claveguera o ves a saber què és. Però en
aquest tram el riu torna a ser mort, i haver-ho de dir així a la Catalunya del 2011 causa
una immensa tristor, perquè indica que ni administrats ni administradors no hem
aprés gairebé res des que les aigües del riu baixaven artificialment acolorides
els darrers anys del franquisme i els primers de la transició.

Fa quatre o cinc
anys, vaig tenir la sorpresa i la sort de veure un blauet just a la
desembocadura de l’Anoia, i em va causar molta alegria perquè la presencia d’aquest
petit ocell és un dels indicadors del bon estat dels rius. Però és difícil que
en torni a veure cap després de les desafortunades intervencions que s’hi fan
des de la prepotència de creure que tot ens pertany i en podem fer el que
vulguem. No ens pertany el món, com tampoc no ens pertany el riu ni la vida de
cap ésser, per menut que sigui, que hi visqui, i faríem bé de ser una mica més
humils a l’hora de pensar la relació entre la urbs i la natura.

Perquè, fet i fet,
el problema que de debò tenim no és que un aiguat s’endugui un parell de cotxes
riu avall, única cosa que se soluciona enviant les excavadores a mossegar les
ribes del riu per fer-lo més ample i més profund. El problema de debò és molt més
important i té a veure amb com encarem el fet d’haver-nos convertit en uns
depredadors sense mesura. No sé si aquest problema no l’encarem per incapacitat
o no ho fem per hipocresia; però la resposta, sigui quina sigui, és prou trista
i diu ben poca cosa a favor de l’home. Al poble on visc no s’estimen els rius,
i jo em pregunto que si ni tan sols som capaços d’estimar allò que la natura
ens dóna, quin llegat deixarem als nostres  fills i néts? Perquè a ells els estimem, oi?

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Al poble on visc no s’estimen els rius

  1. Elena diu:

    Lo riu és vida, pobre Anoia!

  2. Informa't b diu:

    Això que ha fet aquest equip de govern, a més a més via fets consumats, al Codi Penal està tipificat com a delicte ecològic.  Que ningú us despisti, amics, aquesta barbaritat, al nostre país, és un delicte ecològic.  Algú ha d’anar a la presó.   Per menys, hi ha algun que altre alcalde a la presó i/o pendent d’una querella interposada pels fiscals.  Penso en Cervelló i en Vallirana, sense anar gaire lluny.  Aquesta atrocitat comesa al riu Anoia és un dels pitjors danys que se li poden causar a la biodiversitat, ja que els rius i les rieres són, per excel·lència, els connectos ecològics més importants, són els camins de la vida.  Aquesta gent no sap en quin segle viuen, tampoc s’han enterat de les legislacions actuals (si actúen amb fets consumats!!!) i tampoc coneixen la Directiva Marc Europea de l’Aigua.  Aquesta destrossa ha vulnerat tota la legislació vigent i és un delicte greu.  Espero veure a la presó a aquesta mala bèstia d’alcalde.  Per tots els animals que ha matat i per l’ecosistema que ha fet desapareixer.

Respon a Elena Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.