La vida versió Champions League

No he heredat la tradició catòlica de la mare, ni l’ateïsme iracund del convers que caracteritza a mon pare (d’aquells ateismes que es cultiven a base de subratllar la bíblia). Però de tots dos he aprés una certa tradició de paraula com a medicina: les paraules que, cura-sana, amb un conjur i un beset són capaces de guarir ferides quotidianes.

El cura-sana val als quatre anys, evidentment (una edat on val pràcticament tot). Però no als vint ni als trenta, ni menys encara als quinze. En aquest punt cadascú es decanta per la via que més li agrada: el literari, a la literatura. El filòsof, a la filosofia. I les marujes 2.0 com jo, entre altres coses, al morbo de guaranejar (tafanejar) en les vides virtuals alienes exposades en la blogosfera. I a la presentació de totes tres coses vaig anar el divendres passat, en el llibre que ens hem menjat a mitges Emili i jo Idees i paraules, de Vista Parcial.

Els filòsofs de la presentació trobaven en el llibre trets literaris, i els literats, ho veien com una exposició clara i diàfana dels pensaments de Tobies sobre la filosofia. I jo, que ni sóc filòsofa ni literària, hi veig una agradosa combinació entre literaura, filosofia i blog, a mode -ara que el cura-sana ja no ens funciona-d’aspirina de l’intel·lecte.