La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Advanced tecniques in plastelin

Una de les coses que trobe més complicades de ser mestra d’anglès és el ventall increïble d’edats i de capacitats amb què hom s’ha d’enfrontar cada dia. Un xiquet de 3 anys, que individualment és com un joguet amb bateria infinita, quan s’agrupa amb més individus de la seua espècie, en manades de 20 en 20, es converteix en un animalet escapadís i cridaner com una mona. Els joves d’11 anys, per la seua banda, recorden més la pel·lícula Dangerous Minds que no al capítol dels teletubbies que representen els d’infantil. I enmig d’aquestes dues aigües, afig-li tota la gamma evolutiva humana. La varietat resultant és tan confosa que només de pensar-hi m’entra vertígen.
I tanmateix estic vivint una de les èpoques més divertides de la meua vida. Ahir vaig estar fent literalment el mico (el moooonki, a vore, com fa el monki?? Ui, quins monkis tenim per ací!! Mira, mira, aquest monki fins i tot s’enfila per les prestatgeries!) amb els nanos de 3 anys. Les classes d’anglès a infantil duren una mitja horeta, i són molt complicades de plantejar, perquè són unes classes on la majoria de criatures (estic parlant d’entre un 70 i un 90%) tenen el valencià com a llengua estrangera; i pot resultar complicat fer-los distingir entre l’anglès i el valencià. Passa amb freqüència el demanar el nom d’un animal en anglès i que te’l diguen en valencià, amb l’alegria de qui ha estat treballant el concepte metòdicament. 

Els de sisè, per contra, m’han fet trobar la meua vessant Michele Pffeiffer a Dangerous Minds: he mostrat els meus tatuatges vitals a base de captar paraulotes en búlgar -semblants al rus i al polonès-, interceptar-les al vol i imposar la mirada severa pertinent al crit de “Tikho” (que vol dir silenci, en búlgar). Després, però, els seus xicotets èxits representen les nostres grans satisfaccions. De camí cap a casa, en cotxe, no puc evitar un somriure pensant com estic gaudint d’aquesta experiència, encara que el volant em fa mal sota unes llagues que m’han eixit a les mans de tant de fer punta als llapis amb la maquineta.


  1. Més curiós encara és quan un castellanoparlant intenta parlar valencià i li ix la frase en anglés… Realment és increïble. El xip de la segona llengua… salut!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.