La inversio de la lateralitat (o la metamorfosi)

Una de les raons per les quals em fixe en les persones que utilitzen l’esquerra per a escriure ve de familia: la branca matriarcal te de malnom “les surdetes”. A banda, Maite es esquerrana de tota la vida -com son aquestes coses, vaja-, i tambe ho es una de les meues millors amigues, la Carme -que a mes a mes tambe te l’exotica caracteristica de ser vegetariana, i em fa molta gracia trobar dues particularitats tan inusuals en una mateixa persona. Me n’he adonat, en aquesta setmana que porte entre xiquets, que dels 27 que hi ha a la meua classe, en tenim 5 d’esquerrans. Una ratio molt elevada. Em pregunte si aixo te alguna cosa a veure amb la inversio de la lateralitat generalitzada a Gran Bretanya.

El cas es que des de fa alguns dies ja no trobe estrany que conduisquen pel canto equivocat. Abans de travessar el carrer, mire instintivament -instintivament- al cap a la banda britanica. Em resulta d’allo mes normal que el fre en un cotxe estiga al pedal del mig, que el canvi de marxes s’haja de canviar amb la ma esquerra i que els conductors s’asseguen al seient del copilot per a conduir. Fins i tot hui m’he topat amb un cotxe frances, que tenia el seient al canto europeu, i m’ha fet una mena de mal a la vista. Quines coses!
Pero aixo del sentit circulatori tambe afecta a altres mitjans de transport, com el tren, o, millor encara, com els peatons com jo. El mes corrent del mon es anar per l’esquerra, deixant que la persona que ve del davant et passe per la dreta. Tambe aixo ha passat a resultar-me d’allo mes natural. Estic sentint que m’envaeix poc a poc el canvi de lateralitat. Hui, a l’hora de dinar, m’he trobat agafant la forqueta amb l’esquerra. I el mes curios, aquesta vesprada, mirant les noticies, m’he trobat consultant amb avidesa els diaris El Mundo i Libertad Digital. Mmmm… i voleu que vos diga una cosa? Al capdavall, com mes hi pense, mes crec en la conveniencia de la privatitzacio de les escoles, dels serveis publics, i de la potenciacio d’un sector empresarial potent, els grans estats centralitzats, i l’anul.lacio de les xicotetes i molestes minories regionalistes, aquests nacionalistes radicals… 🙂

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Rodamón. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La inversio de la lateralitat (o la metamorfosi)

  1. Xavier. diu:

    A la facultat de mates, quasi la meitat dels alumnes érem esquerrans!

  2. Anònim diu:

    Les centralitats d’uns territoris acaben on escomençen les centralitats d’uns altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*