Dia de la Malaltia Celíaca

La Malaltia Celíaca és una intolerància de per vida a la proteïna del gluten, que està principalment al blat, la malta, l’espelta, l’ordi i el triticale (que no sé què és, no m’ho he trobat mai, però necessite saber-ho quan llig els ingredients de les coses). I què poden menjar els celíacs? Doncs a més de fruita, verdura, llegums, carn i peix, com tot el món, també poden menjar arròs, dacsa, quinoa, tapioca, manduca o *civada. És a dir: els celíacs no poden menjar pa, pasta ni pastissos -ni cervesa “normal”-. Sembla fàcil? Doncs no ho és.

Els problemes a què ens enfrontem els qui hem d’alimentar un celíac sóc dos:

1- El menjar processat: Vivim en un món de menjar processat, i el menjar processat es caracteritza perquè té tot d’ingredients que no els veus i que, a més a més, quan els lliges a l’etiqueta, tampoc no els entens. Hi ha un llistat de conservants i colorants que contenen midons que poden vindre del blat. I hi ha menjars que poden o no portar gluten, com per exemple els embotits, les hamburgueses, la xocolata, les llepolies, els gelats,… . Tot això POT portar gluten… o no. Per a solucionar aquest inconvenient hi ha diverses solucions:  1- Portar a tot arreu un llibret que et dóna l’associació de celíacs a què t’hages associat, i buscar a l’índex. 2- Buscar un logo de “sense gluten” i, si no hi ha, posar-te les ulleres per a desencriptar els ingredients (has intentat mai llegir els ingredients d’un xupa-xups? Te’n repte) i entendre’ls! o 3- Comprar-ho tot a Mercadona, perquè Roig les coses que poden no portar gluten, a la marca Hacendado les fa sense gluten, i te’n dona garantia.

2- La contaminació creuada: El problema de la contaminació creuada és un problema social, perquè implica tota la població, i per a mi resulta el més complicat de gestionar. Els que segur que m’entenen ací són els biòlegs. Imagineu algú menjant un entrepà amb gluten tocant el pa amb les mans. Si aquesta persona després toca el menjar d’un celíac sense haver-se rentat les mans prèviament, el menjar del celíac passa a estar contaminat i ja no és segur; ja li pot sentar malament, per culpa de les partícules de gluten. Evidentment si passa una vegada en la vida d’un celíac, no passa res. Però l’exposició diària de contaminació pot portar molèsties al celíac com si estiguera menjant una dieta amb gluten, amb tot el que això comporta. Penseu, doncs, fins a quin punt és una qüestió social la malaltia sense gluten; les mares dels celíacs necessitem que persones com tu estiguen conscienciades. A mi, per exemple, em va la vida en què els companys del meu fill siguen conscients que no poden tocar el seu menjar. I per a això serveixen els dies com hui.

Sobre els preus dels productes sense gluten en parlaré l’any que ve, o un altre dia; perquè és una de les reivindicacions de les persones amb malaltia celíaca, que aquesta sembla una malaltia de rics (per a que et faces una idea, amb el que costa una madalena sense gluten se’n poden comprar SIS amb gluten).

*La civada és un cereal naturalment sense gluten, però les fàbriques on es processa solen processar cereals amb blat, per la qual cosa els celíacs que vulguen menjar civada necessiten que estiga certificada sense gluten; i la civada certificada costa molt de trobar.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dia de la Malaltia Celíaca

  1. Pons diu:

    Això de ser un malalt crònic es una tocada de collo… nassos. Jo soc diabètic tipus 1 (per resumir-ho, són els guais) i per sort el sucre no em porta al dolor immediat sinó que tan sols em porta a lent e inexorable deteriorament del meu cos que m’acabarà portant a una llarga i agònica mort, per tan en això també som millors als celíacs, però mentre que un producte quan porta el distintiu de sense gluten està clar que no porta glupen, quan veus un producte que posa “sense sucres afegits” o “ligth” o “zero” o “diet” o “natural” o qualsevol altre etiqueta que et fa pensar que allò no pot portar sucre de cap de les maneres resulta que en porta, i curiosament en un percentatge pràcticament igual que la seva versió “normal”, sorpreses que et dona la vida.

    • martainsa diu:

      Conec la diabetis tipus 1 de prop i és, com tu dius, una gran tocada de nassos. Sí que és un problema això del sucre que, a més, s’amaga rere els noms més exòtics -dextrosa, fructosa, sacarosa, goma guar, maltosa,…-. Al tanto, perquè crec que els diabètics, pel sol fet de ser-ho, tenen molts números per a jugar també a la loteria de la Malaltia Celíaca. En conec a tres que ho són (totes dues coses).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*