Cupressus sempervirens

Març

La llum càlida dels matins s’eleva des del migdia i
basteix castells d’aigua on col·lideixen, cada tarda, tots els grocs i
tots els grisos que al cel hi caben. La natura s’apodera de nosaltres i
l’aire humit de la pluja que s’acosta ens omple d’estranys calfreds els
cossos renovellats. S’obren minúsculs traus a cada plec de la terra i a
la fusta del darrer hivern. Els dits tendres de la primavera emergeixen
mentre març se’ns escapa, tan de presa que abril ja verdeja.

[RG: De secreta vida, Ed. 3i4, València, 2008]