L’Alquimista a la memòria
Publicat el 23 de febrer de 2008 per ricardgarcia
Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Cap a la llum, tot llum, ja, viu en els llibres, el país i nosaltres.
Per què d’alguna manera em sento òrfena…