El món de Jesús Moncada
Gairebé així, tal com es narra a Calaveres atònites l’arribada a Mequinensa del nou secretari del jutjat, vaig entrar jo, lector innocent, al món del Jesús Moncada. Ho vaig fer amb la lectura de Camí de sirga, potser sí -com suggereix en Salvador Macip– la gran novel·la catalana, i després ja va venir tota la resta com si fos impossible escapar de la força del riu, atrapat en la màgia del món que Moncada va recuperar de l’oblit i que, com un deus ex machina, va retornar als àmbits de la creació per a felicitat nostra.
És evident que mai no ho hauré llegit tot, però de tot el que he llegit l’obra de Jesús Moncada (així, en conjunt) ocupa un dels llocs preeminents per moltes i diverses raons, entre les quals em sembla de justícia destacar tant l’excel·lència de la llengua que fa servir, com el coneixement dels secrets que ens mouen i del món que habitem. Llarga vida a la Mequinensa de Jesús Moncada!
[La fotografia del Café Centro/Cafè de la Granota, feta pel mateix Jesús Moncada, es va publicar al Quadern de El País el 4 de
març de 2004 dins d’una petita col·lecció que, si en teniu ocasió, val la pena recuperar tant per les imatges com pels comentaris que les acompanyen.]