Avui l’han renyat
Avui l’han renyat, sí, com quan era petit i el senyor mestre el renyava un dia sí i un altre també per raons que Ell no entenia. I avui, quaranta anys després d’aquella trista escola on va cursar la primària, l’han tornat a renyar. Els seus ulls, mentre sentia el to dels retrets que li feien, delatava la sorpresa amb regust de disgust que com un reflux li tornava d’aquella aula on el fred es barrejava amb la por de les represàlies d’un mestre que vivia la seva amargor contra els nens.
Com llavors –em diu Ell- ha viscut l’absurd de rebre els renys sense que li sembli haver comès cap falta. Però a diferència de quan era un nen, ara sap que la justícia és tan capriciosa com qui l’exerceix. És per això que a diferència de llavors, ara pot sobreviure a les amonestacions sense haver de patir el pes de cap mena de sentiment de culpa. Perquè quan algú et rondina –discutir en igualtat de condicions és ben diferent-, el que pretén és fer-te sentir brut de culpa i establir una situació de domini que a aquestes alçades hauríem d’haver superat. La veritat, però, és que encara no hem deixat prou enrere aquell món on la llei que imperava era la de qui tenia més poder.
Mentre m’explica l’episodi, de seguida queda enrere l’anècdota i anem a altres fets en què és ben clar que la pràctica del poder és una de les coses que amb més claredat delata l’esperit de qui l’exerceix. Parlem, també, de com aquests dies es manifesta, amb el discurs de la por, una certa voluntat castradora que va des dels àmbits privats al de la vida pública. La repressió dels estudiants valencians –diu- també va per aquest camí; com s’explica si no el fet d’emprar una força tan desmesurada contra aquests nois? D’alguna forma, la causa és la mateixa que ha provocat que a Ell l’hagin renyat. I no és pas la gravetat que pugui suposar que uns i l’altre hagin expressat el que pensen o senten, la causa és que davant de l’exercici valent de la crítica, sovint qui ostenta el poder es veu reflectit en un mirall amb les pròpies contradiccions. I si pel que sigui no és capaç d’aguantar-se la mirada o no el socorren les raons, trenca el mirall.