Maria-Mercè Marçal





Escolto, mentre escric això, la
veu de la Cinta Massip
recitant versos de la
Maria-Mercè Marçal
i la guitarra del Toti Soler que els
encoixina. Avui, que fa deu anys que la Marçal va morir, he tornat a recuperar, com
tantes i tantes tardes, els seus poemes, la seva poesia tan perdurable, tan
plena, tan viva. La llegeixo o l’escolto i em sento millor. La poesia de la Maria-Mercè Marçal
té la virtut que només tenen algunes pintures i algunes músiques, també alguns
paisatges, té la virtut de…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Maria-Mercè Marçal

  1. Victòria diu:

    Albirar el mar des del castell de cartes, acceptar el cel sense respostes, canviar els fragments del temps del calendari. Na Maria Mercè Marçal, dona, catalana i filla de camperols, rebel i coherent ens acompanya. Gràcies per recordar-la

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*