Vida gastada, 12


        "Nunca las calles nuevas són caminos."
                                    (Luis García Montero)

Res no torna mai a començar.
S’apila la runa dels dies que s’esfondren
i totes les coses que hem vist
com una crosta de carbonissa a la retina,
com les abraçades tristes i els besos,
més tristos encara.
Com els pecats que duem a les mans
la por s’estiba a les bodegues de la incertesa
on tot perdura i res no torna mai a començar.


Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Vida gastada, 12

  1. Anònim diu:

    cada despertar el sol torna a sortir
    per donar lloc a la  lluna al a capvespre,
    com la nostra tristesa precedeix l’alegria,
    aquella anhelada que vam sentir  i encara ens espera….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.