Amants ingràvids

No només amb les mans i els ulls,
és també amb la veu que em toques
mentre m’atanso a tu i empesos,
com dues feres, tastem la sal de viure
en la sal que exhalen no només els cossos
teu i meu, sinó també les paraules.
I desentesos de raons, perquè les raons
de viure se’ns escapen, ens aboquem
a les poques certeses que tenim:
la pell, les veus, les mirades, i el desig
de tenir-nos i cavalcar aquesta força
que ens empeny a ser l’un en l’altre
i a aferrar-nos sense mesura
a les teves
 cuixes, jo, tu al meu coll, 
per no caure de l’instant en el qual
som, només nosaltres, l’eix de tot.
Ningú altre, res més, només nosaltres,
amants ingràvids a cavall del present. 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Amants ingràvids

  1. Victòria diu:
    La veu i el cavall del present ingredients ingràvids i fonamentals. Memòries

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.