Cupressus sempervirens

No només amb les mans i els ulls,
és també amb la veu que em toques
mentre m’atanso a tu i empesos,
com dues feres, tastem la sal de viure
en la sal que exhalen no només els cossos
teu i meu, sinó també les paraules.
I desentesos de raons, perquè les raons
de viure se’ns escapen, ens aboquem
a les poques certeses que tenim:
la pell, les veus, les mirades, i el desig
de tenir-nos i cavalcar aquesta força
que ens empeny a ser l’un en l’altre
i a aferrar-nos sense mesura
a les teves cuixes, jo, tu al meu coll, 
per no caure de l’instant en el qual
som, només nosaltres, l’eix de tot.
Ningú altre, res més, només nosaltres,
amants ingràvids a cavall del present.