Imprès a les genives


Perquè duc el gust de tu a la boca i el teu cos imprès a les genives. Per tu, perquè tot i tantes incerteses
que porto dins meu, amb tu he après que la memòria invisible d’Elles, el pas de
les hores, també la poesia, tenen la immensa força dels fets
incorporis i de la fragilitat, com la té el fet misteriós d’estimar-te a tu i aquest
aire que mous quan passes a prop i et respiro. No ho sé explicar, només sé aquesta barreja estranya de voluntat i desig que neix arran del teu coll, i
aquest gust de tu que duc imprès a les genives…

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Imprès a les genives

  1. Victòria diu:
    L’amor circula, mai és estanc…l’he escoltat com si fos dit a cau d’orella…l’amor sempre mou aire i neix i creix arran del coll. S’adhereix pertot i també pertot resta lliure. Memòries

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.