Insospitadament

Insospitament, aquell vespre de diumenge d’ara fa quatre mesos, vas posar un llarg punt i a part. Havies penjat al bloc el que anomenaves Dissolució, vas parar la màquina i te’n vas despreocupar.

Però quan a l’endemà la vas tornar a engegar i vas llegir amb una mica de distància el que havies escrit la tarda anterior, vas descobrir que sense haber-ho previst allà s’acabava el camí, i et vas refugiar de sobte en el silenci hivernal.

T’havies arribat a creure capaç de contruir un món fortificat que et protegís de totes les teves pors, però la deriva dels qui no saben els camins es va convertir en una amenaça soterrada que anava minant els fonaments del teu castell. I finalment, els desordres de la imminent primavera t’han recordat la fragilitat dels murs de pedra bastits per l’home.

Aquests darrers dies la llum de la mimosa i els brots prenyats dels boixos desafien les restes de l’hivern. Et comences a atrevir a travessar els esvorancs del temps a les muralles, sabedor ara de què la vida és fràgil com els castells de cartes que en qualsevol moment pot derruir l’atzar. Per això, per preservar la vida encara que el castell caigui una vegada i una altra, vols omplir els seus fonaments de paraules.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Insospitadament

  1. Ho sento, Josep. Acabo de descobrir he colat un post meu dins el teu bloc. No sé com ni de quina manera ho he fet, i em sembla que jo no ho puc esborrar. Per això et demano que ho facis tu tan aviat com puguis i que em disculpis.
    Ricard Garcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.