Poques vegades podem escoltar algú parlar amb autoritat i amb un discurs net i clar d'alló que coneix. Avui el Dr. Joan Solà ho ha fet al Parlament de Catalunya, ja que ha estat convidat a intervenir davant del ple del Parlament. Entre
altres consideracions que ha fet, el Dr. Solà ha demanat als diputats i
diputades que es preguntin si volen o no que siguem un país...
Com tantes altres vegades deixes passar els minuts escoltant. Del llit
estant sents l'incipient moviment d'un tren, el ferro que gruny als
eixos, el xerricar de les rodes que freguen les vies, els cops secs
entre els vagons com pedres rodolant per una tartera, la quietud freda...
Amb el correu d'avui he rebut un sobre de l'Ajuntament de Barcelona amb un exemplar del llibre dels Jocs Florals d'enguany. Entre els diferents continguts d'aquest llibre hi ha el Resum de l'any poètic 2008 que ha fet en Jordi Llavina. Llegir-lo m'ha proporcionat una agradable sorpresa, ja que m'hi dedica un paràgraf que diu així...
Ha fet un ruixat benèfic. Ara tot és moll i el sol amable de la tarda travessa el jardí. L'olivera regalima llum nova. Com un llampec em venen al cap uns versos de José Agustín Goytisolo.
No sé pas perquè, tant és. El cas és que hi ha vegades, com quan sento les
olors gairebé imperceptibles de les persones que estimo, que un corrent
elèctric em recorre i sé que sóc viu. Llavors entenc en la seva
plenitud -crec-el que Goytisolo deia...
La primera vegada que vaig sentir recitar la Sílvia Amigó, va ser durant la Kinzena Poetika 2005 en un acte en el qual van confluir la seva veu, la música del Toti Soler i la poesia del gran Fernando Pessoa. Aquell dia -ja ho vaig explicar-
tot va quedar tocat per la gràcia de la poesia. I ara ho he enllaçat
perquè, si podeu, us animeu a anar a...
He pujat a Montserrat. Feia anys que no ho feia, però diumenge hi vaig pujar amb el cremallera deixant que la muntanya, que actua sobre la mirada amb un efecte hipnòtic, m'engolís una vegada més. Excepte alguns períodes més aviat curts, cada dia de cada any dels que ara tinc, Montserrat m'ha anat deixant un senyal molt poderós a la retina, de manera que ara la muntanya és un referent no només geogràfic, sinó també estètic i vital, si és que aquests dos aspectes es poden separar.
Aquesta vegada l'objectiu de la meva excursió no era altre que acudir al Museu de Montserrat per poder veure les pintures que amb el nom Montserrat: Alibau, 2009 s'hi exposen fins el 14 de juny. La raó era important, ja que al pintor Salvador Alibau m'hi uneixenuns fils gairebé imperceptibles...
En mig d'una tarda esplèndida, el Jordi Llavina, el Lluís Julià i jo ens vam trobar dissabte al Museu Vicenç Ros de Martorell per recitar els nostres poemes davant de la cinquantena de persones que s'hi van acostar per escoltar-nos. Durant aproximadament una hora vam alternar la lectura...
Entre els diversos actes que el Museu Vicenç Ros de Martorell ha organitzat pel Dia Internacional dels Museus, hi haurà el que s'ha anomenat Poetes al Museu. Els poetes convidats a participar-hi som el Lluís Julià, el Jordi Llavina i jo mateix, Ricard Garcia. Recitarem els nostres poemes i després podrem xerrar una estona i prendre una copa de cava.
La lectura de poemes es farà el proper dissabte 16 de maig a les 7 de la tarda al Museu Vicenç Ros(Av. Vicenç Ros, s/núm., Martorell) i té l'al·licient afegit de poder veure la important col·lecció de ceràmica del Museu.
L'activitat és gratuïta i hi haurà llibreria per qui vulgui adquirir algun dels nostres llibres.
Ens
agradaria que, si us és avinent i us ve de gust, vinguéssiu a escoltar
els nostres poemes i a passar una estona amb nosaltres. Us hi esperem!
Sents enfora com bullen els carrers i el pas d'un avió que rubrica la
tarda damunt teu. Et fuig la mirada pels tous de l'herba nova, sense
ànsia. Un cargol perfila de baba la fusta de l'olivera que..
Em deia un amic, fa uns dies, que la primavera d'aquest any s'assembla
com poques a les de la nostra infància, amb les pluges imprevisibles i
la llum tan neta, amb l'eclosió dels verds taniguals i tan diferents...
Com ja ha fet els darrers anys per la Fira, l'Associació de Botiguers
de la Vila de Martorell, va organitzar dissabte passat les 24 hores de lectura. Aquest any eren dedicades a l'obra de Joan Margarit, però durant la tardatambé es van llegir...
Divendres, l'endemà de Sant Jordi, vaig conèixer en Vicenç Llorca. La Teresa Costa-Gramunt ens havia convidat a llegir poemes nostres al Museu del Ferrocarril
de Vilanova i la Geltrú i allà ens trobàrem. Tot i que era la primera
vegada que ens vèiem i que mai abans havíem parlat l'un amb l'altre, de
seguida vam descobrir punts de contacte, des de la curiosa relació que
mantenim amb els trens i amb els sons amb què assenyalen el flux de la
vida -tots dos vivim a tocar de les vies-, fins a la fascinació
que ens causen alguns paisatges...
Gràcies a l'empenta de la Teresa Costa-Gramunt, el divendres d'aquesta setmana començarà el Cicle poètic Viatges i hospitalitat a Vilanova i la Geltrú. El cicle es compon de quatre sessions i la programació és...
Després que ahir es fessin públics els Premis de la Crítica 2009, ho vull celebrar. Primer perquè els dos llibres guanyadors en llengua catalana, El professor d'història de Joan F. Mira i Rebel·lió de la sal de Teresa Pascual, havien estat recomanats des d'aquest blog. I en segon lloc perquè des de fa temps penso que
l'obra que de manera pausada i silenciosa escriu la Teresa Pascual,
conforma un corpus poètic importantíssim.
Jo vaig arribar a la seva poesia a través de El temps en ordre (2002), i només després vaig poder llegir la seva poesia anterior.
El cas és que quan vaig llegir-la per primera vegada, ja hi vaig
descobrir grans afinitats en la manera de pensar la poesia i això va
propiciar un recital conjunt a la Kinzena Poetika -el 2003, jo encara inèdit- que vam titular Els contorns del temps.
Quan la tardor passada vaig rebre el llibre ara premiat, Rebel·lió de la sal,
el vaig llegir ràpidament, però de seguida van venir noves lectures
molt més pausadesen adonar-me que...