El pèndol de petites oscil·lacions

Si dos apunts enrere us vaig demanar que escoltéssiu Anna Roig i L’ombre de ton chien  i els votéssiu pel Premi Cerverí 2009, avui us faig una nova proposta. M’he assabentat que un dels blocs que més m’estimo ha estat proposat pel Premi Web 2010 que BalearWeb organitza per blocs en català de les Illes Balears. Em refereixo al bloc El pèndol de petites oscil·lacions que ja fa una mica més de tres anys que corre per la xarxa i que des de sempre és present als enllaços d’aquest Cupressus sempervirens i també a Castells de cartes , el meu altre bloc.

No conec personalment l’autora de El pèndol…,
però des del primer dia que hi vaig tenir contacte que la sento molt
propera tant pel que escriu com per com ho fa. A mi m’agrada dir,
perquè és així com ho sento, que El pèndol…
fa molta i bona companyia, i suposo que això és així perquè la seva
autora té la virtut de desenvolupar un discurs capaç d’ajudar-nos a
escapar de les misèries i banalitats que ens distreuen de les coses que
de debò importen i, per contra, ens ensenya a valorar les criatures i
els actes senzills que cada dia poden fer que la vida ens sigui més
amable.

Si no el coneixeu, el bloc de la Victòria, us en recomano la lectura i us demano que si us agrada el voteu pel
Premi Web 2010. De tota manera, estic convençut que el millor premi ens
l’emportem els seus lectors cada vegada que ella hi penja un nou apunt.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El pèndol de petites oscil·lacions

  1. carme.laura diu:

    En sóc lectora des del primer apunt. Té el meu vot i la meva admiració.

  2. ricard99 diu:

    afèrrim, habitual i constant en la seva lectura. És un blog en el qual hi cabem tots perquè en compartim la sensibilitat.

  3. Victòria diu:

    A na Carme-Laura, i als dos Ricards, companys de viatge des del començament i tertulians d’hores baixes i altes, constants en la lectura i l’amistat virtual. No, fisícament no ens coneixem, però les ànimes, el goig i els neguits les hem ben compartit.

  4. ricardgarcia diu:

    Victòria, no hi ha de què. Ricard i Carme-Laura, sigueu benvinguts a aquest bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*