El pèndol de petites oscil·lacions

No conec personalment l’autora de El pèndol…,
però des del primer dia que hi vaig tenir contacte que la sento molt
propera tant pel que escriu com per com ho fa. A mi m’agrada dir,
perquè és així com ho sento, que El pèndol…
fa molta i bona companyia, i suposo que això és així perquè la seva
autora té la virtut de desenvolupar un discurs capaç d’ajudar-nos a
escapar de les misèries i banalitats que ens distreuen de les coses que
de debò importen i, per contra, ens ensenya a valorar les criatures i
els actes senzills que cada dia poden fer que la vida ens sigui més
amable.
Si no el coneixeu, el bloc de la Victòria, us en recomano la lectura i us demano que si us agrada el voteu pel
Premi Web 2010. De tota manera, estic convençut que el millor premi ens
l’emportem els seus lectors cada vegada que ella hi penja un nou apunt.
En sóc lectora des del primer apunt. Té el meu vot i la meva admiració.
afèrrim, habitual i constant en la seva lectura. És un blog en el qual hi cabem tots perquè en compartim la sensibilitat.
A na Carme-Laura, i als dos Ricards, companys de viatge des del començament i tertulians d’hores baixes i altes, constants en la lectura i l’amistat virtual. No, fisícament no ens coneixem, però les ànimes, el goig i els neguits les hem ben compartit.
Victòria, no hi ha de què. Ricard i Carme-Laura, sigueu benvinguts a aquest bloc.