La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El vestit nou

Ai, des de fa un parell de dies, me’l mire i me’l remire, i me’l torne a mirar com si me l’haguera parit jo. I no. He d’agrair a Francesc Pasqual (àlies el Senyor Suport de Vilaweb) que haja fet de la capçalera d’aquest bloc alguna cosa digna de mirar. No és que estiguera malament, abans. Però ara reflecteix millor el meu estat d’ànim cada volta que m’assec davant l’ordianador a escriure les meues cosetes: un diari, una tasseta de cafè, i ale. Anar fent. (de fet, ara m’agrada més mirar-me el bloc que escriure-hi!)
Ara bé, el primer dia he de confessar que anava un poc despistada. Quan entrava als meus apunts diaris tenia la sensació d’estar ficant-me en casa d’algú altre. Quines coses.

L’únic problema que li trobe a això d’estrenar vestit nou és que cap sabata no li va, ara. Les fotos que adjunte, que abans eren l’única nota de color del bloc -perquè era tot gris-, ara són una nota discordant. Perquè el color de la foto no “li va”. Però buf, tampoc no em puc entretindre, damunt d’escriure, a vore si la foto que adjunte “li va” amb la decoració de la resta del bloc. Al capdavall, jo no servisc per a aquestes coses del disseny. A mi dóna’m un teclat i dis-me quants caràcters vols -3.000? 5.542?- Te’ls clave. No m’he dedicat a altra cosa en els últims anys que a clavar caràcters.
I és que l’altre dia li ho comentava a algú: cadascú té gràcia per a fer una cosa. I mira, jo per a coses de disseny no en tinc, de gràcia. Només cal veure com vaig vestida per adonar-se’n. De la mateixa manera que tampoc no tindria gràcia per a fer de comentarista futbolística -i això que sóc del Barça gràcies al Puyal, que el futbol radiat m’agrada més que vist per la tele-. Però ja ho dic: cadascú serveix per al que serveix. I si no que li ho diguen a Cervantes, que tota la vida es va lamentar de no ser capaç d’escriure un bon poema.


  1. Marta, una capçallera com la teua vull jo també. Això com es fa? Li envies una foto a Francesc i ell ho arregla?
    Ara, jo que posaria? Jo vestit de mag i barret de punta, tot envoltat d’estels?

    Jo vull una capçalera bonica….

    Enric

  2. Hola Marteta!
    La veritat que l’has encertada amb la capçalera. L’altre dia quan la vaig veure ja ho vaig pensar. Per l’editorial encara circula la teua tasseta de color rosa xicle. I mira si fa temps d’això!
    Molt interessant el bloc.
    Besets.

  3. D’aqui a dos dies ja veuràs com veuràs que fa goig i que tot li pega. Em va sorprendre que el dissabte em diguessis que volies posar-hi una tassa de cafè i el dilluns vaig veure que ja la tenies! Què ràpida, vaig pensar.

  4. No ser si demanar-te drets d’autor.
    La diferència és que el meu café es en gra i el teu en tassa. Porto temps “arreglant” el meu bloc i barallant-me amb l’XTML i el CSS, potser haure de trucar al Sr. Pascual, encare que mentrestant n’aprenc una mica.

  5. I acompanya molt. Només de mirar-lo, ja et vénen ganes de fer un cafè i respirar fondo, encara que no t’agradi el cafè i encara que siguin les 8 de la tarda…

  6. per tu, en hora bona per fi as aconseguit lo que tan volies, la teva tassa de cafè, queda perfecta.
    Jo també vaig venir dissabte a la trobada de blocaires a Alcanar. Em va agradar molt conèixer uns quants dels que escriuen i escriuen i que sempre tenen idees i gracia per fer-ho, jo no tinc bloc peró us llegeixo tot sovint.
    Salutacions des de Sant Vicenç de Torelló.

  7. Doncs a mi m’agrada molt!
    Jo també he patit el problema de les fotos, canvi de blog, d’imatge i tot això… Jo tambñe m’hi trenco molt el cap, però et puc dir que, en el teu cas, l’esforç val molt la pena, perquè el resultat és fabulós!!!

  8. Borinotus, Oportunitats, Mariam i Marina, gràcies pels “piropos” a la capçalera. Ara només espere que la resta del bloc estiga al seu nivell :-))) Els transmetré al Suport de Vilaweb sense falta 🙂

    Salutacions!

    PS: I quan n’hi haja retransmissor d’olors per internet, a vore si aconseguisc que quan obris el bloc aparega eixa oloreta de cafenet acabat de fer amb croissants de xocolatat. No?

  9. Ei! en tornar de Sicília vaig entrar al teu bloc, i el vaig veure diferent (pensa que duia 11 dies sense visitar-lo). I em va agradar! de fet, enlloc de mirar els posts d’aquests darrers dies, vaig contemplar el bloc en general! 🙂 Després ja vaig passar al contingut! :p

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.