Gluten fora

Després d’un estiu de calvari, d’anar de pediatra en pediatra i tire perquè em toca, amb panxa i nadó, vomiteres, analítiques i maldecaps, per fi sabem què li passa a Emili: el meu fill és celíac. Ho sabem des de fa pocs dies, i en aquest temps son pare i jo ens hem tret l’equivalent a un màster en raons, causes, conseqüències, cures, biòpsies i llocs on comprar sense gluten en aquest món fet gastronòmicament de blat. 

Vos diria que em vaig emportar un bon ensurt quan em van dir -per telèfon- que l’analítica indicava altes probabilitats de celiaquia. Però si he de ser sincera, no ha estat un ensurt: m’ha estat caient el món damunt tots els dies des d’aleshores. Tanmateix, conscient que una mare de família no es pot permetre el luxe de tindre el món damunt d’ella més enllà d’ una setmana, he combatut els símptomes amb xocolata, esport, i música d’aquella que no confessaria mai que escolte ni sota tortura. I mentrestant hem anat tirant de Thermomix per aprendre a fer pa i dolços el més agradosos possible per a Emili. 
La celiaquia del meu fillet a la pràctica té diverses conseqüències curioses. La primera, que haurà de tindre coneixements nutricionals a edats bastant tendres, i haurà d’aprendre a cuinar pels volts de l’adolescència. Altres conseqüències pràctiques de la celiaquia és el canvi d’hàbits a l’hora d’anar a comprar menjar i, sobretot, molta cura a l’hora de viatjar -i entrada l’adolescència d’Emili, eixir amb els amics a sopar fora, per exemple-. Tot i que, en aquest sentit, el meu home ja s’ha informat que McDonalds ja ofereix hamburgueses amb pa sense gluten. Des que sé això s’han esvaït les reticències que tenia a anar a aquest restaurant. Pel que he llegit, estan d’allò més ben aconseguides. Al·leluia!

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Mareta, mareta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Gluten fora

  1. Conxa diu:
    Hola Marta, em dic Conxa i llegin el teu comentari he recordat vells temps de quan nosatres estavem en la teva situació. Veurás, tenim un fill celiac que ara ja te 40 anys, quan van apareixer els sintomas de la celiaquia en tenia un i mig. No et vui aborrir explicante tot el que varem passar perque va ser molt gros. No trovabem res sense gluten, a les botigues no sabien ni de que els hi parlaba, al menjador de l’escola no entenien que un nen no pogues menjar un plat de macarrons, etc. etc. Per tant es varem de espavilar, ell el primer, a als vuit anys, quan anaba a colonies ell mateix es feia arros bullit i una truita. Es una malatia que no necessita medicacio, solsament dieta, i ells mateixos aprenen a cuidarse, i  ara que hi ha de tot a les botigues, i que la malaltia es coneix molt, no us preucupeu. De lo que dius dels McDonals, ull amb les  hamburgues, perque a vegades els hi posen farina perque lliguin mes i no es trenquin, no solsament el pa es important, mireu també els ingredients. Tambe quan aneu als restauants, ull amb les salses!.
    Salutacions.
  2. montserratqp diu:
    Martha,

    de vegades segueixo aquest bloc http://celiacos.blogspot.ie/ l autora del qual és una mare celíaca. En els seus escrits sempre hi surt l´experiència de conviure amb aquesta peculiaritat i té tot de links a blocs sobre el tema. Penso que et pot interessar.

  3. Dani diu:
    una molt bona amiga és celíaca. I vullgues o no, quan quedes amb ella, quan vas de vacances amb ella, pos acabes fent atenció. Canvia la visió de la gastronomia, i haureu de ser pesats quan aneu a fora, als restaurants i tal. Però un bon troç de pernil o un entrecot mai tindrà glúten. I la cuina mexicana serà el vostre paradís!
    Gràcies a ella vaig saber que sembla ser que la filla d’un dels germans Roig és celíaca, i molts productes de la casa Hacendado són sense glúten. Bé, de fet molts productes no tenen perquè tindre glúten, però ells tenen el bon gest d’indicar-ho. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*