Gluten fora
Publicat el 24 de setembre de 2012 per martainsa
Després d’un estiu de calvari, d’anar de pediatra en pediatra i tire perquè em toca, amb panxa i nadó, vomiteres, analítiques i maldecaps, per fi sabem què li passa a Emili: el meu fill és celíac. Ho sabem des de fa pocs dies, i en aquest temps son pare i jo ens hem tret l’equivalent a un màster en raons, causes, conseqüències, cures, biòpsies i llocs on comprar sense gluten en aquest món fet gastronòmicament de blat.
Vos diria que em vaig emportar un bon ensurt quan em van dir -per telèfon- que l’analítica indicava altes probabilitats de celiaquia. Però si he de ser sincera, no ha estat un ensurt: m’ha estat caient el món damunt tots els dies des d’aleshores. Tanmateix, conscient que una mare de família no es pot permetre el luxe de tindre el món damunt d’ella més enllà d’ una setmana, he combatut els símptomes amb xocolata, esport, i música d’aquella que no confessaria mai que escolte ni sota tortura. I mentrestant hem anat tirant de Thermomix per aprendre a fer pa i dolços el més agradosos possible per a Emili.
La celiaquia del meu fillet a la pràctica té diverses conseqüències curioses. La primera, que haurà de tindre coneixements nutricionals a edats bastant tendres, i haurà d’aprendre a cuinar pels volts de l’adolescència. Altres conseqüències pràctiques de la celiaquia és el canvi d’hàbits a l’hora d’anar a comprar menjar i, sobretot, molta cura a l’hora de viatjar -i entrada l’adolescència d’Emili, eixir amb els amics a sopar fora, per exemple-. Tot i que, en aquest sentit, el meu home ja s’ha informat que McDonalds ja ofereix hamburgueses amb pa sense gluten. Des que sé això s’han esvaït les reticències que tenia a anar a aquest restaurant. Pel que he llegit, estan d’allò més ben aconseguides. Al·leluia!
La celiaquia del meu fillet a la pràctica té diverses conseqüències curioses. La primera, que haurà de tindre coneixements nutricionals a edats bastant tendres, i haurà d’aprendre a cuinar pels volts de l’adolescència. Altres conseqüències pràctiques de la celiaquia és el canvi d’hàbits a l’hora d’anar a comprar menjar i, sobretot, molta cura a l’hora de viatjar -i entrada l’adolescència d’Emili, eixir amb els amics a sopar fora, per exemple-. Tot i que, en aquest sentit, el meu home ja s’ha informat que McDonalds ja ofereix hamburgueses amb pa sense gluten. Des que sé això s’han esvaït les reticències que tenia a anar a aquest restaurant. Pel que he llegit, estan d’allò més ben aconseguides. Al·leluia!
Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari
Salutacions.
de vegades segueixo aquest bloc http://celiacos.blogspot.ie/ l autora del qual és una mare celíaca. En els seus escrits sempre hi surt l´experiència de conviure amb aquesta peculiaritat i té tot de links a blocs sobre el tema. Penso que et pot interessar.
Gràcies a ella vaig saber que sembla ser que la filla d’un dels germans Roig és celíaca, i molts productes de la casa Hacendado són sense glúten. Bé, de fet molts productes no tenen perquè tindre glúten, però ells tenen el bon gest d’indicar-ho.