La vaga que jo voldria

No sé quants diners li costarà a Mariano la vaga general del 29 de març. El que sí sé és que a la Conselleria d’Educació li anirà de categoria: s’estalviarà uns quants (molts) dinerets (ronda els cent euros per cap?), i la imatge del funcionariat continuarà en caiguda lliure. S’estalviaran la unitat mortal de professors, metges, bombers, policies… i societat civil. Ix a compte, no? Sí. A ells.
Eixa no és la vaga que jo voldria.

Si per mi fóra, em tancaria a l’escola per a treballar més enllà de les estrictes cinc de la vesprada. Fins les deu, les onze. I que vinguen els pares del xiquets també, si volen. En què isc guanyant, amb aquesta protesta a la japonesa?

  1. Un poble ignorant és més fàcil de governar. Si capgirem el raonament, un poble més savi necessita més intel·ligència, honradesa, coherència i enteresa: un llistat de virtuts que no trobaria ni sota les catifes del Palau de la Generalitat. 
  2. Han de continuar pagant-nos el nostre sofrit sou mensual. Senceret i “trincu-trincu”.
  3. És un sistema original de protesta. Sí, estem farts de fer vagues de les de no anar a treballar. Però estar fins les onze de la nit a l’escola fent sumes i restes, coneixement del medi i anglés? Quantes voltes ho heu sentit? Tindríem totes les teles de la Safor en un tres i no res dins les aules (que les teles de la Safor segur que no fan vaga, les ha comprades el PP).
  4. Seria una nova visió del funcionariat: mireu, que al capdavall potser és gent que sí té ganes de treballar, i l’únic que demana és fer-ho en condicions.
Sé que no serveix de res escriure esta idea al bloc, i ningú no es plantejarà efectivament fer este tipus de vaga que jo voldria. Però almenys volia deixar-ho per escrit, i traurem-ho del cos, que dins del meu cos comença a faltar-hi espai per guardar-hi molta cosa.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La vaga que jo voldria

  1. Juli diu:
    La veritat és que jo tinc seriosos dubtes sobre la conveniència o no de fer vaga. Trobe que hi ha mesures molt més efectives i visibles, com ara fer concentracions i manifestacions, etc.
    No sé què en faré, al final, si és que ja estic d’alta. M’ho pensaré. Totes dues postures em semblen, però, legímtimes i respectables, la de fer vaga, i la de no fer-ne.

    Salutacions!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*