Philly: la meca americana

En la foscor de la meua ignorància coneixia Philadelphia pel formatge d’untar i per la pel·lícula. Però Philadelphia –Philly, per a la gent d’ací- en realitat és el cor de l’Epopeia Nacional: és l’escenari de la Chanson de Roland nordamericana, el naixement de Ròmul i Rem, on reposa la Kaaba. Una “la milla quadrada històrica” al cor de la ciutat explica el naixement d’una nació tan jove que conserva el mobiliari que utilitzaren els seus pares fundadors. Això no ho poden dir molts països.

Tanmateix (o possiblement per això) es cometé l’error, en molts casos, de tombar edificis com la casa on va viure el primer president, o la primera biblioteca nacional. Dos-cents anys és poc de temps, però els canvis urbanístics en el cor de Philadelphia han estat trepidants. Adquirida, amb el temps, certa perspectiva sobre la necessitat de la memòria històrica, han anat transformant el cor de Philly; el resultat final és una certa reconstrucció d’edificis històrics –que no arriba a l’extrem de Varsòlvia, on tot el casc antic està reconstruït des dels fonaments per raons distintes- convertits en museus de pelegrinatge del nacionalisme americà.

De tots ells els que més em van agradar fóren el Hall de la independència –l’edifici on es va signar la delcaració de la independència, que roman pràcticament intacte- i el National Constitution Center, un museu dedicat a la constitució (…) amb un audiovisual que, d’haver estat americana, m’hauria fet caure la llagrimeta; a banda, un seguit d’exposicions en el museu que em van recordar molt clarment quins són els principis de la constitució –que ja me la feren aprendre als 16 anys-.

Eixint cap a fora, a la botiga del souvenirs, no vaig poder evitar comprar-me un parell de samarretes, la més espectacular de les quals resa: One nation, one constitution, one destiny. Amb les coses tan clares no sé quina cara se’m deu posar quan aquesta gent em pregunta allò de: So, where are you from?

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Rodamón. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*