Arxiu de la categoria: Iraq

El pitjor atemptat terrorista de la història del Pròxim Orient

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient Mitjà golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà yazidi

Siba Sheikh Khidir és una vila yazidita de 23.000 habitants situada al nord de l’Iraq. A primera hora del matí del 14 d’agost de 2007, quan la majoria dormia i els més matiners es preparaven per a iniciar les tasques del dia, un comando de terroristes suïcides va fer esclatar dos cotxes bomba carregats de combustible en ple centre del poble.

Pràcticament en el mateix instant que Siba era devastada, dos terroristes més feien esclatar a 10 quilòmetres d’allà un tercer cotxe i un camió cisterna carregats amb combustible. Tel Ezer no és gaire més gran que Siba Sheikh Khidir, i la deflagració va colpejar pràcticament tos els racons d’aquest enclavament de 28.000 habitants.

En qüestió de segons, Al-Qaida va assassinar 796 yazidites i en va ferir 1.500 més. La feina per als terroristes va ser senzilla. Feia mesos que les minories del nord de l’Iraq reclamaven a les autoritats més seguretat. Els assassinats de yazidites, cristians i turcmans xiïtes, entre d’altres, eren habituals. Però ningú no hi va fer res.

En aquella època, els atacs amb camions cisterna carregats d’explosius per a fer el màxim nombre de víctimes possible s’havia convertit en una marca d’Al-Qaida. El mes anterior, un atemptat molt similar havia matat 153 turcmans xiïtes en una altra ciutat del nord de l’Iraq.

L’augment dels atacs contra les minories del nord del país era conseqüència de les operacions militars dels Estats Units contra Al-Qaida a Bagdad, que havia reduït els atemptats al centre de l’Iraq, però va empènyer els paramilitars sunnites cap a les regions rurals i desprotegides del nord. Els governs nacionals i regionals ho sabien, però, com us dic, ningú no hi va fer res.

Més enllà d’algun policia, les forces de seguretat de l’Estat no tenien presència a la regió yazidita. Pel que fa a les autoritats kurdes, es van decidir a enviar peixmergues a la zona després de l’atac. Per cert, els kurds no n’han marxat des d’aleshores perquè pretenen annexionar-se aquesta regió, que és fora de les fronteres de la regió autònoma kurda.

Tot la deixadesa per part de les autoritats, pocs gosaven criticar-les obertament. L’endemà de l’atemptat vaig entrevistar yazidites que criticaven durament les autoritats i que em van demanar de no publicar el seu nom perquè “la simple menció dels nostres noms faria que em detinguessin”, em van dir referint-se a les autoritats kurdes.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?


Introduïu el vostre correu electrònic
en la pàgina de subscripció.


Les minories són el punt feble de la societat iraquiana

El nord de l’Iraq està format per un mosaic de pobles i nacions que durant segles han estat víctimes de les polítiques d’islamització i arabització imposades per imperis i Estats. Després de la caiguda de la dictadura de Saddam Hussein el 2003, les minories van dipositar les seves esperances en el procés democràtic, que havia de posar fi a les discriminacions i promoure el respecte de les autoritats i el reconeixement dels seus drets.

Els yazidites formen una de les diverses comunitats iraquianes que lluiten per sobreviure en un ambient hostil dominat per àrabs i kurds musulmans. Al costat d’assiris cristians, turcmans, xabak i failis van rebre la caiguda de la dictadura amb esperança de grans canvis. Però la decepció es va anar apoderant d’aquestes comunitats a mesura que avançava la transició.

Els EUA i el govern de Bagdad van trair la fidelitat de les minories al procés polític amb l’oblit i abandonant-los a la seva sort davant el terrorisme islamista i els atacs dels paramilitars àrabs i els milicians kurds.

En el terreny polític, els assiris i els turcmans batallaven per l’oficialitat de les seves llengües i pel reconeixement del dret a crear una regió autònoma pròpia recollit en la primera constitució feta pels EUA, però eliminada en la segona, dissenyada per la majoria àrab i kurda. Mentre que altres grups menys nombrosos, com els sabeus, els xabak o els yazidites s’han limitat des d’aleshores a sobreviure i superar com han pogut les envestides dels islamistes.

Minories en perill

L’odi visceral que molts musulmans iraquians professen contra els yazidites ve de lluny. La majoria musulmana els qualifica sense embuts d’“adoradors del diable” a causa dels ritus yazidites en què hi ha involucrat el foc. Això, i un malentès sobre l’origen del nom que fan servir els yazidites per referir-se a Déu ha ajudat a deslegitimar aquesta religió monoteista fora del seu territori, a fer créixer una llegenda negra sobre una suposada adoració a un àngel caigut i a augmentar la pressió de l’islam.

Abans dels atemptats de 2007, el màxim líder religiós dels yazidites, Taixin Sayyid Beg, havia advertit que hi havia clergues musulmans de la regió que intentaven atiar l’odi latent: “Alguns mul·làs a Mossul i del Kurdistan diuen que la gent ha de matar els yazidites”.

Moltes vegades he citat la conversa que vaig tenir en aquella època amb Yonadam Kanna, secretari general del Moviment Democràtic Assiri i diputat, que em va resumir el sentiment de frustració de les minories iraquianes amb aquestes paraules: “Els Estats Units no es preocupen de nosaltres perquè no posem cotxes bomba i no ens oposem a les forces de la coalició ni al procés polític. Em sap greu dir-ho, però només es preocupen dels que els creen problemes”.

Altres líders locals es mostraven convençuts que si s’haguessin registrat en les regions de majoria àrab o musulmana els mateixos nivells de violència que suportaven les minories del nord, les accions haurien gaudit de més ressò mediàtic i se n’hauria parlat a bastament. Sadum Köprülü, cap d’Informació del Front Turcman Iraquià, en una entrevista posterior als atemptats em va comentar que “amb la caiguda de Saddam Hussein que, per cert, va matar molts dels nostres, els àrabs, els kurds i els seus aliats nord-americans controlen la informació que surt a l’exterior i no estan interessants a parlar de nosaltres perquè som les seves víctimes”.

De fet, el món sencer coneixia prou bé la situació del centre de l’Iraq i sabia que les províncies àrabs estaven immerses en una sagnant onada de violència sectària que va esclatar el 2006, quan els grups paramilitars àrabs sunnites i xiïtes es van declarar una guerra sense treva pel control de les principals ciutats. Els mitjans internacionals n’informaven a diari.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


En contrast amb el caos del centre del país, els grans mitjans van insistir a traslladat fins a la sacietat una imatge idíl·lica de les àrees kurdes del nord, que, suposadament, eren una bassa d’oli, basant-se en el fet que les tres províncies autònomes kurdes vivien amb certa distància els enfrontaments entre les comunitats islàmiques àrabs i que havien estat capaços de rellançar l’economia.

Aquesta anàlisi valia i val per al poble kurd, però no per a les minories del Kurdistan, la situació de les quals, en comptes de millorar, s’ha anat complicant cada dia més, fins arribar a un punt que amenaça de convertir-se en una catàstrofe. Els atacs i les intimidacions dels grups paramilitars han estat el pa de cada dia a la regió on el 14 d’agost de 2007 es va perpetrar el pitjor atemptat amb bomba de la història del Pròxim Orient.

Set anys després, el genocidi

Els terroristes van tornar a aquesta mateixa regió 7 anys després. Aquesta vegada, van arribar a plena llum del dia, a cara descoberta i amb la intenció de rematar la feina. Els seus vehicles van arribar a una desena de poblacions desprotegides. L’única força de seguretat i les úniques persones armades de la regió, que eren els peixmergues kurds, van fugir sense disparar un sol tret contra els terroristes i sense avisar la població del perill que els assetjava.

El resultat ja el coneixeu: unes 5.000 dones i nenes yazidites van ser capturades i van esdevenir esclaves sexuals. Mentre uns 5.000 homes yazidites van ser assassinats. Aquesta catàstrofe va desplaçar més de mig milió de persones, la majoria de les quals encara són refugiades.

L’agost de 2014 tampoc ningú no va fer res per a protegir els yazidites de la província de Nínive de l’assalt de l’Estat Islàmic. Només les Unitats de Protecció Popular (YPG) arribades de Síria van plantar cara, van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic i van obrir un corredor per a salvar els supervivents.

L’YPG és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Aquest grup està considerat per la Unió Europea com un grup terrorista. Aquests són els que l’agost de 2014 van arriscar la seva vida per a salvar la Humanitat.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall. Ho podeu fer de forma anònima i NO cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

(1)
Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).

(2)Sobre l’ús de la transcripció Irac i la transliteració Iraq del nom àrab, consulteu aquest document elaborat pel coordinador del llibre d’estil de Vilaweb. (torneu al principi de l’article).

Yazidites: sense armes, ni terra, ni justícia

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà

Cada vegada que explico el genocidi yazidita de 2014 se m’encongeix el cor. No podria ser d’altra manera. De fet, només una persona cegada per l’odi contra els yazidites(1) podria restar impassible en conèixer els horrors als que van ser sotmesos els membres d’aquesta minoria del nord de l’Iraq a mans dels milicians de l’Estat Islàmic.

Des de la distància, nosaltres patim en escoltar el relat dels fets, però la nostra angoixa i tristesa no són res comparat amb l’infern que han sofert les víctimes.

Em demano quin és l’estat mental i físic de la noia de 20 anys que, quan en tenia 14, va presenciar l’assassinat del seu pare. Els monstres li van fúmer tres trets al cap davant tota la família i van segrestar la noia, que durant uns quatre anys va ser violada i apallissada tan sovint i per tants homes diferents que en va perdre el compte.

Si teniu fetge, podeu comprovar vosaltres mateixos com s’ensorra emocionalment i físicament una altra noia de 21 anys quan recorda com un carceller va violar reiteradament una nena de 9 anys de la seva cel·la. La noia, s’angoixa i s’ofega. Sembla com si el cos la volgués allunyar del malson d’alguna manera i, per això, li impedeix de continuar el relat.

Ara miro una fotografia d’unes mans deformes. Són de la Baseh. Tenia 38 anys quan la van esclavitzar. La van vendre 17 vegades, però va perdre el compte de quantes vegades la van violar. Un dia va gosar renyar el seu propietari davant el futur amo perquè havia comprat una nena de 9 anys. Els dos homes, un suec i un albanès, li van destrossar les mans a trepitjades amb les seves botes militars. Aquests són un parell d’exemples de les experiències traumàtiques que han patit totes i cadascuna de les més de 3.000 dones i nenes esclavitzades.

Algunes organitzacions internacionals han recollit i documentat centenars de testimonis. Un tret comú de moltes supervivent és que, sis anys després de l’assalt a Sinjar, tenen les energies justes per a arrossegar la seva desgràcia i vagar pels campaments de refugiats com ànimes en pena.

Però n’hi ha que no perden les ganes de viure. La imatge següent és de la Yasmín, una noia yazidita que va preferir cremar-se viva abans de tornar a ser violada pels cafres d’Estat Islàmic. Aleshores tenia 17 anys. Ara en té 22, viu a Alemanya, li han fet 17 operacions i somriu a la càmera.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Els criminals

En el següent vídeo us presento els responsables de l’assassinat de milers de yazidites i de l’esclavatge, tortures i violacions a més de 5.000 dones i nenes d’aquesta comunitat. Homes barbuts que fan bromes sobre les seves esclaves mentre, de fons, se senten els crits, xiscles, esgarips, plors de noies que estan sent violades i torturades en aquell precís moment. Les imatges no són fortes. El so, sí. L’escena i el contrast entre les rialles i els xiscles de dolor és angoixant i vomitiu.

En el següent vídeo podeu veure els rostres de qui participa en un mercat d’esclaves sexuals. Les imatges no són violentes. Però si sabeu anglès i enteneu els subtítols, us asseguro que les aberracions que s’hi expliquen no us deixaran indiferents.

Què va passar l’agost de 2014 a Sinjar, en poques paraules

El 3 d’agost les tropes de l’Estat Islàmic arriben als pobles del districte de Sinjar, habitada pràcticament en la seva totalitat per yazidites. Poc abans, els peixmergues kurds, que eren l’única força de seguretat a la regió, havien partit i abandonat la població yazidita desarmada. Les autoritats kurdes no van informar la població de la seva deserció. En alguns pobles, la gent no va ser conscient del perill que assetjava fins que els terroristes ja eren a la població assassinant tothom que trobaven.

Els yazidites van fugir a peu cap a les muntanyes desèrtiques. Alguns no van tenir temps ni d’agafar aigua, ni de posar-se les sabates. Desenes de milers de persones es debatien entre la vida o la mort. Feia molta calor i, unes hores després de la fugida, alguns pares es van arribar a fer talls a les mans per donar de beure la seva pròpia sang a les criatures. (Us explico els detalls polítics d’aquell despropòsit en l’article Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles).

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

Si voleu descobrir els motius que van portar els PDK a actuar d’aquella manera, heu de llegir Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq. Aquest article em va valer la reprovació de nombroses persones i grups de suport al Kurdistan, que no van encaixar gens bé les meves crítiques als dos partits corruptes i autoritaris que governen el Kurdistan iraquià.

Voleu veure com marxaven els peixmergues dels pobles yazidites?

Els peixmergues van abandonar la zona sense previ avís. No van disparar ni un sol tret contra els milicians d’Estat Islàmic, que no van trobar cap resistència. En poques hores, milers d’homes van ser assassinats i unes 5.000 dones i nenes van ser segrestades. En alguns casos, amb van comptar amb la col·laboració dels veïns musulmans de les víctimes.

Les autoritats iraquianes tampoc no van mostrar el més mínim interès en els primers compassos del genocidi. Pel fer-vos una idea del poc interès de Bagdad per l’assumpte, mireu el vídeo següent: El 74è intent de genocidi del poble yazidita.

La senyora del vídeo resumeix a la perfecció i en només en dos minuts què passa al nord de l’Iraq. I ho explica tant bé que no cal saber àrab per entendre què diu i arribar a sentir el seu dolor. Es tracta de Fiyan Dakhil, una diputada yazidita del parlament iraquià que demana desesperadament ajuda als seus col·legues àrabs.

La diputada va explicar poques hores després de l’arribada dels terroristes a Sinjar que a l’Iraq hi ha un poble que agonitza a mans de l’Estat Islàmic i que no sap què ha de fer perquè el món, algú, els ajudi. Pel que fa als polítics encarregats de prendre decisions que se l’escolten, esperen que la senyora molesta finalitzi l’arenga i els deixi en pau.

Els únics que van reaccionar al genocidi van ser els kurds de l’altra banda de la frontera. Les Unitats de Protecció Popular (YPD YPG) arribats de Síria van plantar cara i van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic. L’YPG és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)-. Aquest grup està considerat per la Unió Europea com un grup terrorista.

#YazidiGenocide

Els yazidites duen a terme aquesta setmana una campanya de difusió per a commemorar el que ells anomenen 74 intent de genocidi del seu poble. El seu objectiu és aconseguir el suport de la comunitat internacional per a alliberar les més de 2.000 yazidites que encara estan segrestades, trobar els cadàvers de la resta de víctimes per a poder-los enterrar dignament, tancar les ferides i a prevenir un possible 75 intent d’extermini del seu poble.

Però em temo que el món no fa res en la bona direcció. Els yazidites necessiten dues coses: poder viure en pau a la seva terra i que es faci justícia.

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) del clan Barzani i les seves tropes s’encarreguen d’impedir la primera cosa. La majoria de yazidites encara viu en camps de refugiats i el PDK boicoteja el seu retorn als pobles de la plana de Nínive, que és on hi ha Sinjar. Pel que fa a la justícia, Europa hi ha intervingut per a impartir una mena de justícia prou peculiar.

Us en poso un exemple real: un home iraquià i la seva esposa alemanya van viatjar fa uns anys voluntàriament a l’Iraq per a treballar per la consolidació de l’Estat Islàmic. Un cop l’Estat Islàmic ha estat derrotat a l’Iraq, les autoritats han trobat proves que demostren que el matrimoni tenia dues esclaves yazidites, una nena de cinc (5) anys i la seva mare, a les quals torturaven. La nena va morir lligada a la reixa exterior d’una finestra de la casa dels seus captors. La temperatura va arribar als 50 graus i la nena de cinc anys va morir deshidratada.

Què ha fet Europa en aquest cas? Primer, ha deixat que l’assassina torni a Alemanya. Després, la policia ha capturat el marit a Grècia i l’ha extradit a Alemanya, on ha estat jutjat. Les autoritats europees han rescatat aquests dos individus d’un judici a l’Iraq i els han ofert una segona oportunitat que no mereixen. Això no és fer justícia.

El món civilitzat no pot tenir cap misericòrdia pels monstres de l’Estat Islàmic. No podem perdonar cap dels individus que van participar en la creació i expansió d’aquesta aberració, que va prendre prestat un nom amb llarga tradició per a atorgar-se una legitimitat que la majoria de musulmans rebutgen, però que també molts d’altres accepten.

Per això, trobo fora de lloc que algunes veus i mitjans gosin tractar com a víctimes les persones que han format part o han aplaudit els crims contra la humanitat que van tenir lloc contra la població iraquiana yazidita l’agost de 2014.

Fa uns anys vaig entrevistar Yonadam Kanna, secretari general del Moviment Democràtic Assiri. Kanna em va explicar de forma prou clara per què el món no fa res contra aquesta mena d’injustícies: “Les forces multinacionals tenen la seva pròpia agenda i no els importa el que no hi figura. Volen que el procés polític tiri endavant a qualsevol preu i, de vegades, hi ha víctimes i alguns assassinats en el camí. No es preocupen de nosaltres perquè no posem cotxes bomba i no ens oposem a les forces de la coalició ni al procés polític. Em sap greu dir-ho, però només es preocupen dels que els creen problemes.”

Les autoritats iraquianes i kurdes es van encarregar que els yazidites fossin inofensius. Nosaltres no vam fer res per a protegir-los ni els vam oferir les eines per què es poguessin protegir. I això és el que els va impedir d’evitar la desgràcia. L’enèsima desgràcia. El 74è intent de genocidi del poble yazidita.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

(1)Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).

3/8/2014 #YazidiGenocide

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic yazidites Iraq Kurdistan

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq(1). Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

(més…)

15 anys de la guerra de l’Iraq: Entrevista i taula rodona a Televisió de Badalona

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Iraq Saddam Hussein Síria Damasc

Amb motiu del 15 aniversari de l’inici de la guerra i posterior ocupació de l’Iraq per part dels Estats Units, el 20 de març vaig participar en el programa de televisió Badalona Tres60°. En vam parlar en una entrevista i una posterior taula rodona amb l’Aritz Garcia, president de Sodepau i Josep Lluís Gordillo, membre de la plataforma Aturem la guerra.

Vídeo del programa –>


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Kurdistan: de la promesa de la independència a la pèrdua d’autonomia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia Afrín
Imatge: Dues noies passen per davant d’un cartell a Arbela que fa una crida a votar a favor de la independència (Foto d’Alaa al-Marjani)

El 25 de setembre de 2017, el Kurdistan iraquià va celebrar un referèndum sobre la independència que, paradoxalment, ha comportat la pèrdua d’autonomia respecte les autoritats de Bagdad. Sóc de l’opinió que els líders polítics kurds no han tingut en cap moment la intenció de declarar la independència i que tot plegat formava part d’una operació per guanyar més poder personal i pels seus partits, així com legitimar el seu projecte expansionista sobre zones no kurdes i consolidar unes fronteres més enllà de la regió autònoma.

Fa 4 anys ja us explicava que el Kurdistan no seria independent, tot i l’infundat entusiasme que els mitjans de comunicació mostraven per l’anunci del referèndum.

Si voleu conèixer el que anomeno “les quatre grans mentides sobre el Kurdistan” que els mitjans de tot el món han estat escampant des de 2003 simplement perquè s’han dedicat a replicar allò que els dictava una agència de notícies internacional consulteu l’article Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central.

El problema de l’actual crisi al Kurdistan rau en el fet que els líders kurds han plantat cara al govern central amb unes determinades promeses i suposats projectes polítics sense tenir la voluntat d’arribar fins al final per a defensar-los. Han empès el país a un combat que no estaven disposats a lliurar. Això se’ls ha girat en contra i ha tingut com a resultat una retallada de la seva autonomia. A continuació us explico com ha anat.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Iraq, Kurdistan i etiquetada amb , | Deixa un comentari

3r aniversari del darrer intent de genocidi del poble yazidita

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

El 3 d’agost de 2014 els milicians de l’Estat Islàmic arriben a la ciutat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq. No hi troben cap resistència. Els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que tenen totes les armes, han fugit de la regió durant la nit, sense previ avís i abandonant la població civil a la seva sort. Poques hores abans, en resposta a la sospita que els gihadistes s’acostaven, el PDK instava els yazidites a no marxar de casa. Ells els defensarien fins la darrera gota de sang, els deien…

A la regió de Sinjar hi vivien uns 360.000 yazidites. L’agost de 2014, l’Estat Islàmic en va assassinar un 5.000 i va segrestar prop de 7.000 dones i nens. El 90% de la població de la zona va fugir. Encara hi ha unes 3.000 dones d’aquesta religió esclavitzades per l’Estat Islàmic i uns 180.000 yazidites són en camps de refugiats al Kurdistan iraquià.

Per saber més sobre els fets que van precedir l’arribada de l’Estat Islàmic a Sinjar, llegiu:

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Des d’aquell fatídic moment, que els yazidites anomenen el 74 intent de genocidi de la seva història, diversos grups amb interessos oposats es disputen el control de la regió:

(més…)

Si un gihadista mata un porc no és notícia, però si un porc…

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria IraqImatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars

Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.

Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].

(més…)

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Alcorà Kurdistan

Kurdish PKK Guerillas by @Kurdishstruggle (CC BY 2.0)

Amb pocs dies de diferència he llegit diversos articles de la premsa generalista destinats a exposar la desgràcia del poble yazidita(1). D’una banda, em genera certa esperança que, per fi, algú altre mostri interès pel genocidi per motius religiosos que s’està consumant al nord de l’Iraq. Però no m’acaba de convèncer el relat que els mitjans ens ofereixen sobre el paper que les milícies kurdes han jugat en aquesta catàstrofe.

(més…)

Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà
Manifestació popular de suport a l’Estat Islàmic a la ciutat iraquiana de Mossul.

Vaig aprofitar la meva participació en el programa El Matí de Catalunya Ràdio dedicat als atemptats del 22 de març a Brussel·les per a fer una breu reflexió sobre com els mitjans de comunicació ens expliquen i ens interpreten les notícies que ens arriben del Pròxim Orient. També vam conversar amb l’antropòleg Jordi Moreras sobre els motius que impulsen un cert perfil de joves a lluitar a les ordres de l’Estat Islàmic.

Els meus comentaris al respecte van sorprendre la gent de la ràdio. De fet, crec que no els van fer molta gràcia. Però què se suposa que hem de fer quan un mitjà ens ofereix l’oportunitat de fer arribar la nostra veu a milers de persones? Repassar tòpics, repetir el que tothom sap, dir allò que sona amable a l’oïda de l’interlocutor, o bé compartir les idees que han ajudat els que més en saben a entendre l’origen dels problemes que ens preocupen i intuir les possibles solucions?

En tot moment vaig tenir molt clar que no podia marxar de l’estudi sense compartir amb l’audiència les dues idees que podeu escoltar en els primers minuts de l’àudio següent.

(més…)

Entrevista sobre l’Estat Islàmic i els atemptats de Brussel·les a Vilaweb

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
L’estació de metro Maalbeek/Maelbeek de Brussel·les.

 

Poques hores després dels atemptats del 22 de març contra l’aeroport i una estació de metro del centre de Brussel·les, vaig concedir una entrevista a Vilaweb per repassar dues de les idees claus que ens ajudaran a contextualitzar els atemptats: la situació en el camp de batalla a Síria i l’Iraq(1) i la situació social de Moleenbeek, que és el barri d’on han sortir bona part dels gihadistes belgues.

(més…)

Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.

La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq(1)  que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:

(més…)

Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

Una víctima yazidita de l’Estat Islàmic suplica ajuda al Consell de Seguretat de l’ONU

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
Imatge: Milicians de l’Estat Islàmic separen els homes de les dones yazidites en una escola del nord de l’Iraq abans d’assassinar els homes i endur-se les dones i els nens a Mossul

L’estiu del 2014, uns 5.000 yazidites, la immensa majoria dones i nens, van ser segrestats al nord de l’Iraq per l’Estat Islàmic(1). Moltes han pogut fugir, com la Nàdia Murad, una noia de 21 anys que el 16 de desembre va descriure davant el Consell de Seguretat de l’ONU el segrest, les violacions i les tortures a les que va estar sotmesa durant uns mesos. La Nàdia també va implorar ajuda per les 3.400 dones i nens que es calcula que encara estan segrestats i són tractats com a esclaves sexuals o simple mercaderia pels milicians de l’Estat Islàmic.

A continuació, us ofereixo el vídeo de la compareixença i la traducció del relat que va fer plorar diversos membres del Consell de Seguretat.

(més…)

Conversa a RKB ràdio sobre l’aparell de propaganda i l’estabilitat de l’Estat Islàmic

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà
Desfilada de milicians de l’Estat Islàmic pels carrers de la ciutat siriana de Raqqa.

Pocs dies després de l’entrevista a RKB ràdio: l’origen de l’Estat Islàmic, la situació a Síria i possibles escenaris de futur, vaig tornar-hi per a parlar de l’Estat Islàmic -és un estat o no?-, i del paper d’Al-Qaida i dels països del golf Pèrsic en la guerra, entre d’altres coses.

Abans d’escoltar aquest tall, us recomano que escolteu els 14 minuts de l’entrevista del programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París, en què vam resumir en un quart d’hora l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, les diferències entre aquests dos grups, la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria, la situació actual en aquest segon país, i vam fer una predicció d’allò que creiem que passarà a Síria en els propers mesos.

(més…)

Entrevista sobre l’Estat Islàmic a Vilaweb

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
Infografia publicada pel diari The Indian Express l’endemà dels atemptats

La setmana següent als atemptats múltiples contra la sala de concerts i els restaurants del centre de París, vaig concedir una entrevista a Vilaweb en la que vam tractar tot allò que considero important i necessari per a comprendre l’abast de la qüestió: des dels motius dels atacs, la vinculació dels terroristes amb el golf Pèrsic, i la seductora propaganda que capta joves europeus a la causa de l’Estat Islàmic, fins al possible desenllaç de la guerra de Síria.

(més…)