Arxiu de la categoria: Gaddafi

Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc Amazic Amazig berber tuareg

S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.

Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.

(més…)

Hem guanyat la guerra a Líbia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Líbia Gaddafi Alcorà Alcora

Un dels fets que m’ha cridat l’atenció del conflicte libi és la velocitat a què els mitjans i l’opinió pública occidental es van decantar pels sediciosos, des del primer moment. De fet, cada dia hem sentit parlar de ciutats ‘alliberades’ pels rebels. No destacaria aquest fet si no fos perquè, tot just fa vuit anys, les mateixes veus condemnaven amb totes les forces la intenció d’uns altres exèrcits d’alliberar l’Iraq, a la seva manera, de les urpes d’un dels tirans més sanguinaris del món àrab.

(més…)

Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Per què França ha reconegut els rebels libis

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líbia Gaddafi xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà

La resposta europea a la situació de Líbia no ha estat unitària i varia molt d’un país a l’altre, depenent dels interessos de les seves empreses energètiques.

La reacció més sorprenent ha estat la de França, que ha reconegut els rebels com a únics interlocutors del poble libi. Per entendre aquesta polèmica decisió cal fer una ullada al mapa següent:

(més…)

Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu

Us heu fixat que molts dels retrats de Gaddafi que els insurgents libis trepitgen, escupen i cremen tenen guixada l’estrella de David?

Com pot ser que un dictador tan conegut per la seva bel·ligerància contra l’imperialisme occidental i Israel sigui identificat despectivament pels seus enemics com a jueu?  [+]

 

En general, l’orgull dels àrabs i els musulmans els porta a titllar de persones alienes a la seva comunitat els criminals, els terroristes i, en general, tothom que té un comportament socialment inacceptable. Per exemple, és molt comú sentir a dir que Ossama bin Laden no és musulmà, en comptes de l’afirmació més precisa que és un mal musulmà. Aquest és el plantejament que usa l’opinió pública àrab per a desacreditar els seus dictadors, amb l’excepcional peculiaritat que, en el cas de Gaddafi, l’encerten els que vinculen el poble israelita amb la sang que corre per les seves venes.

 

A Líbia és força coneguda la història de l’àvia del dictador, una jueva que es va casar amb un beduí musulmà. Tècnicament, i d’acord amb la llei d’aquell país, la nena que van tenir era musulmana. Però la cosa es complica quan entra en joc l’opinió dels entesos en lleis talmúdiques, rabíniques i israelianes.

Es dóna el cas que a l’extrem oriental de la Mediterrània, els corrents jueus més ortodoxos asseguren que els fills de mare jueva són sempre jueus, independentment de si en són conscient o si practiquen una altra religió. Això inclou Gaddafi i la seva mare.

Per tant, si el coronel libi volgués fugir de l’aixecament militar de les tribus opositores, podria posar-se en contacte amb l’Agència jueva per a Israel i acollir-se a la llei del retorn, que permet emigrat a Israel i obtenir la ciutadania israeliana a tots els descendents de jueus, fins a la tercera generació. A nosaltres, tot plegat, ens pot sonar a anècdota sense més importància. Però a Israel, on hi ha tota una tropa que tenen la missió divina de fer seva Terra Santa, tractarien la possible sol·licitud de Gaddafi amb tota la seriositat i amb literal fidelitat a la llei de Déu, i no pas a les circumstàncies terrenals que l’envolten.

Alguns comentaristes libis asseguren que en algun lloc del cor de Gaddafi resten sentiments de proximitat per la religió i la comunitat de la seva àvia. Es basen en les declaracions de fa uns anys en les quals reconeixia que, de petit, tenia malsons amb les tropes de Hitler, que per aquella època es dedicaven a exterminar el poble jueu.

D’altra banda, els mateixos analistes interpreten l’actitud hostil dels primers anys del govern de Gaddafi cap a la comunitat jueva, precisament, com un intent de desfer-se del llast personal del judaisme. El dictador va voler fer oblidar de seguida els seus orígens amb la confiscació per part de l’Estat de totes les propietats dels pocs jueus libis que havien sobreviscut a les deportacions dels nazis i que no havien emigrat a Israel fugint de la violència antijueva.

Els abusos de Gaddafi van ser el principi de la fi de la comunitat jueva a Líbia. Durant la primera meitat del segle XX, ser jueu a les regions de la Tripolitània i la Cirenàica no era un fet tant excepcional. Una quarta part de la població de Trípoli era jueva. Avui no en queda, en tota Líbia, ni un de sol.


Autor: Jordi Llaonart

 

      

_________________________________________________

Articles relacionats:

Perquè França
ha reconegut
els rebels libis
Els motius de
la revolta líbia
Campanya de terror contra els negres de Líbia … i Hosni Mubàrak, és libanès?

Comparteix l’article al Whatsapp

Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els motius de la revolta líbia

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líbia Gaddafi xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà

De debò que l’espurna que ha fet encendre la revolta líbia és un crit en favor de la democràcia i contra la corrupció?

Els mitjans de comunicació acostumen a limitar els motius de l’aixecament insurgent a la fam de llibertat dels libis. Els mass media àrabs perquè odien Gaddafi, i els occidentals perquè donen per fet que tot el món desitja pel seu país un règim democràtic a imatge i semblança del nostre.

(més…)

Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , | Deixa un comentari