lnterpretant el món àrab i l'islam

Text actualitzar el 2/11/2015
Cada moviment de la comunitat internacional sobre Síria només serveix per a reforçar el poder del president Baixar Al-Assad. Per això suposo que els que voleu fer fora Al-Assad estareu molestos amb el darrer d’aquests moviments, que ha estat la decisió de l’Acadèmia Sueca d’atorgar el Premi Nobel de la Pau a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ). Ha estat com un reconeixement indirecte als suposats esforços del govern sirià per destruir el seu arsenal. Potser no s’han atrevit a lliurar al president Baixar el premi sencer.

Personalment, sóc partidari de premiar amb la màxima distinció de la Pau només persones i organitzacions exemplars en tots els aspectes de la seva vida. Però com aquest no és el criteri de l’Acadèmia Sueca, a continuació us explico perquè, d’acord amb els seus propis principis, el jurat hauria d’haver premiat la destrucció de les armes químiques lliurant el Nobel al president sirià.

(més…)

La darrera intervenció conjunta en el conflicte sirià dels Estats Units, Rússia, la Unió Europea, la premsa i l’opinió pública internacionals, els pacifistes, les organitzacions de defensa dels Drets Humans i l’ONU ha tingut com a resultat la salvació del règim sirià, que paradoxalment els darrers dos anys ha estat objecte de crítiques per part de pràcticament tots els actors d’aquesta llista.

Efectivament, l’aparent derrota davant el món del president sirià, Baixar al-Assad, que ha hagut de cedir a les pressions internacionals i acceptar desfer-se de les seves armes químiques, s’ha transformat en qüestió de poques hores en la seva gran victòria, qui sap si definitiva, sobre els rebels. A continuació us n’explico els detalls.

(més…)

Davant l’evidència que aquell suposat atac que havien de portar a terme els Estats Units sobre Síria, anunciat en grans titulars per tota la premsa del país el 28 d’agost de 2013, ha deixat de ser imminent, se m’acuden un parell de preguntes…

(més…)

Ara fa un any, el règim de Síria va reconèixer obertament que disposava d’un arsenal d’armes químiques. El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers va declarar a la premsa que les armes químiques i bacteriològiques “estan emmagatzemades i vigilades sota el control directe de l’exèrcit i mai no les usarem, a no ser que Síria rebi una agressió externa”. D’altra banda, fonts properes al govern i el president sirians porten temps assegurant que el règim podria arribar a fer ús d’armes químiques si els rebels posen en perill l’estabilitat dels seus feus de la capital.

Aquesta setmana, tres nuclis de l’àrea metropolitana de l’est de Damasc, un dels quals està situat a només tres quilòmetres del seu centre històric, han estat atacats amb armes químiques. Hi ha mort centenars de persones. Amb aquesta nova operació sobre la població civil, sembla que el règim de Baixar al-Àssad vol anunciar al món dues coses: que és coneixedor que les primeres botes militars estrangeres partidàries del canvi de règim han començat a trepitjar territori sirià, i que això no pensa tolerar-ho. A més, en les darreres setmanes l’exèrcit té molts problemes per a controlar l’avenç dels rebels en els barris de l’est de Damasc.

Per tant, han coincidit en el temps tots els ingredients que amenaçaven de desencadenar un atac d’aquestes característiques. Els motius de l’ús d’armes químiques poden ser diversos, i tots iguals d’importants. Però això no és transcendent. El que compta és que, des del punt de vista dels interessos del règim de Síria, ara com ara se’ls han acabat els arguments i les excuses per a no usar-les.

(més…)

Aquesta és la segona part de la meva intervenció en la presentació de l’Informe anual sobre l’estat dels Drets Humans al món 2011 d’Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d’interès o d’actualitat, i com el 2011 ha estat l’any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l’Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.

La conferència reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d’entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes.

(més…)

Us heu demanat mai perquè hi ha gent que dóna suport a la dictadura siriana? Tots els que hi donen suport ho fan per diners o per por de perdre poder i privilegis? Segur?

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la crisi de Síria des d’un nou punt de vista. De fet, en comptes de relatar els fets i fer-ne una descripció des de la nostra posició geogràfica i cultural, dóno quatre pinzellades sobre els sentiments i les pors dels sirians que, tot i no treure cap benefici aparent de la dictadura, l’hi donen suport, ara més que mai.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Diumenge vaig publicar al diari Ara una anàlisi sobre la simplificació que fan els mitjans d’alguns aspectes del conflicte a Síria i la interpretació que fan algunes minories religioses de les protestes opositores.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

M’ha sorprès sentir aquest matí als informatius de TV3 que les protestes que es viuen a la ciutat siriana de Deraa són “sense precedents”. (També he llegit en un diari editat a Barcelona que és una “protesta sense precedents contra el Govern” i que es tracta de “la primera d’entitat a Síria”).

És cert que els incidents en aquesta ciutat situada al sud de Damasc són d’una magnitud considerable. Només ahir hi van morir, com a mínim, quinze persones pels trets de les forces de seguretat dirigits contra els manifestants, que per tercer dia consecutiu reclamen més llibertat i reformes polítiques. Però els fets, tot i que són greus i alarmants, disposen malauradament de diversos precedents sagnants.

En destaquen dos per ser d’una magnitud que, en el seu moment, van fer trontollar els ciments sobre els que reposa el règim sirià.

(més…)