lnterpretant el món àrab i l'islam

Imatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

Com us sentiríeu si el vostre violador, la persona que us va segrestar i us va violar amb total impunitat tantes vegades com va voler fins que se’n va cansar i va marxar del poble, tornés set anys després per instal·lar-se al vostre barri. El voldríeu de veí?

Aquest és un dels casos reals que ha empès la comunitat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq, a protestar pel retorn de les famílies musulmanes sunnites que van col·laborar amb l’Estat Islàmic quan aquesta organització va ocupar la ciutat, des de l’agost del 2014 al novembre del 2015. La regió sencera no va ser alliberada fins al 2017.

El maltracte i la discriminació a la que han estat sotmesos els iraquians que practiquen la religió yazidita ve de lluny. N’han vist de tots colors. Però el capítol més recent de la seva història ha estat un dels més greus viscut per aquest poble que, miraculosament, ha superat i s’ha refet de 73 intents de genocidi. Tot comença el 3 d’agost del 2014, quan per un flanc de la ciutat s’apropen les tropes de l’Estat Islàmic mentre, per l’altra, els peixmergues kurds fugen sense avisar la població civil de la proximitat dels terroristes.

(més…)

La regió situada al sud de la frontera oficial de la Regió Autònoma Kurda, que els kurds reclamen com a pròpia i que els peixmergues han ocupat des del 2004, no és terra àrab, però tampoc no forma part del Kurdistan. La prova que no és terra kurda i que es tracta de terreny conquerit la tenim en el fet que els kurds no consideren com a compatriotes els habitants d’aquesta àrea. Ens ho han demostrat aquest estiu amb la seva pobra estratègia per a protegir els yazidites de Nínive.

(més…)

Sempre he tingut la sensació que l’oposició siriana no coneix prou bé la realitat social del seu propi país. La delata, per exemple, el fet que des del principi de la revolta han imposat la sortida del president Baixar al-Assad com a condició innegociable per acceptar el diàleg amb el règim. Això em va fer sospitar que no acaben d’entendre a qui s’enfronten, que no saben qui hi ha a l’altra banda de la trinxera.

(més…)

Ara que la guerra a Síria ha dividit i polaritzat el país, comencen a materialitzar-se les pitjors previsions per les minories molt disperses geogràficament que us feia a l’inici de la crisi en l’article Síria: conflicte polític o de religions?.

Algunes minories, però, disposen d’un país de referència, d’una mare pàtria, on poden cercar refugi en temps de dificultats. És el cas dels armenis i els circassians.

(més…)