Els iranians del carrer: dona, vida, llibertat
Com vam comentar en aquest fil de gener, des de l’inici de l’última onada de protestes a Iran, alguns grups de la diàspora intenten situar Reza Pahlavi, el fill de l’últim xa, com a candidat ideal per dirigir una possible transició política al país.
La mostra més visible d’això ha estat l’aparició massiva de banderes prerevolucionàries en les marxes de protesta que s’han celebrat a tot el món. L’ensenya del lleó i el sol representa l’Iran d’abans de la tornada de Khomeini de l’exili el 1979 i la instauració de la república islàmica. Però no podem donar per fet que tothom qui branda un símbol ofensiu pel règim actual vol recuperar tot allò que representa la monarquia.
De fet, Pahlavi, que no ha fet mai res de destacat en el camp de la política, no compta amb prou suport popular a l’interior per a poder ser considerat el referent que el moviment de protesta necessita. Per això, molts veiem el futur de la revolta una gran incertesa.
En època de canvi, poden aparèixer del no-res o sortir a la llum des de la clandestinitat grups o líders desconeguts pel gran públic. Aquests són els responsables de coordinar la massa, d’atraure més manifestants a la causa i d’arrossegar el país a un nou ordre. És a dir, emergeixen figures que esdevenen la veu dels manifestants. Però això no ha passat a Iran. Per tant, les protestes estan condemnades a desaparèixer castigades per la repressió i desgastades pel pas del temps. Això, fins la pròxima onada de protestes. Malgrat tot, molta gent continua protestant contra el règim.
En aquest fil de gener explico per què aquesta revolta és diferent de les anteriors:
- 1990 vagues sindicals per reclamar millores en les condicions de treball.
- 2009 “moviment verd” contra un suposat frau electoral.
- 2011 inspirada en les revoltes àrabs, es reprèn la protesta de base política del 2009.
- 2017 protestes per l’augment de la inflació i l’estat de l’economia.
- 2022 per la mort de Jina Amini a comissaria.
Podeu consultar la descripció de la bandera de la República islàmica i el significat del monograma central i el text de les franges horitzontals, així com el motiu pel qual hi ha un determinat nombre de repeticions del text, en la pàgina 51 del llibre Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors).
En aquest context de protesta espontània i mancada de direcció, molts iranians expressen el seu anhel de llibertat de diverses formes. Cadascú a la seva manera.
Els darrers dies ha aparegut un nou símbol de rebel·lia que ha generat controvèrsia en la diàspora iraniana. Es tracta d’una ensenya nacional que substitueix els símbols de la monarquia i de l’islamisme per l’eslògan feminista “Dona, vida, llibertat” (en persa “Zan Zendegi Azadi”, زن، زندگی، آزادی). És una traducció del kurd “Jan Jiyan Azadi” (ژن، ژیان، ئازادی) aparegut en les massives protestes de 2022 en resposta a la mort de de Jina Amini en comissaria. La jove kurda havia estat detinguda per no portar el vel ben posat, segons les autoritats.
El lleó i el sol dels Pahlavi i el monograma religiós han estat substituïts per aquestes tres paraules, escrites en cal·ligrafia cúfica. És un tipus de lletra amb una llarga tradició i, de fet, és la mateixa tipografia del text que apareix en la bandera del règim actual.
Aquest nou símbol inconformista i rebel s’ha estès entre el perfil de persona oposada, alhora, al règim islàmic i a qualsevol mena d’autoritarisme. Sobretot, ha cridat l’atenció de les dones joves. Però la il·lusió d’aquest col·lectiu ha topat amb el moviment partidari d’imposar la monarquia a Iran. Cerqueu a les xarxes. Hi trobareu relats de dones que han estat increpades, insultades i que han rebut la prohibició de participar en activitats organitzades pels opositors.
Voleu rebre al vostre coreu els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?
Deixeu la vostra adreça de correu electrònic en la pàgina de subscripció.
Mort als tres corruptes
En algunes manifestacions fa temps que es canta: “mort als tres corruptes: mul·làs, esquerres i mujahidins” (مرگ بر سه فاسد ملا چپی مجاهد). Mujahidins fa referència a Mojahedin-e-kalq (MEK), que és un grup armat islamista d’esquerres fundat el 1965. Durant la Revolució iraniana es van aliar amb Khomenini, que un cop va prendre el poder els va reprimir. Aleshores, el MEK va traslladar la base a l’Iraq fins a la caiguda de Saddam Hussein, el 2003. Actualment, la seva seu central és a París.
El MEK va finançar el 80% de la campanya de les eleccions europees de 2014 del partit espanyol Vox, que presentava com a candidat Aleix Vidal-Quadras. En relació amb aquests vincles, uns anys més tard, el polític va ser objectiu d’un intent d’assassinat perpetrat per persones dirigides per Teheran.
Mort als activistes feministes
Reprenem la idea que l’aparició de la bandera feminista no ha estat ben acollida pels partidaris de la instauració de la monarquia a Iran, que són els qui dirigeixen les campanyes de protesta a l’estranger.
En aquest vídeo, partidaris de Reza Pahlavi renyen i increpen una noia per portar la bandera feminista a una protesta contra el règim iranià.
سلطنتطلبها واقعاً به اندازهٔ اوباشِ خامنهای تهوعآورن.
فکر کن در غرب آزاد اینطور بازجویی میکنند! تصور کن اگر قدرت به دستشان برسد… pic.twitter.com/kqK4WEPXKH
— ئاریان – Aryan (@ArianArian00) February 1, 2026
Els monàrquics a l’exterior també han corejat eslògans absurds per atacar les feministes. En algunes marxes, han adaptat el càntic “mort als tres corruptes: mul·làs, esquerres i mujahidins” per atacar les activistes prodrets humans.
En aquest altre vídeo canten “mort a Esi, a Masih i als mujahidins“. Esi, en referència Hamed Esmaeilion, un activista i escriptor iranià que viu al Canadà i que ha estat involucrat, entre altres causes, en les protestes per la mort de Jina Amini. Pel que fa a Masih, es refereixen a la periodista i activista feminista que viu als Estats Units Masih Alinejad.
Pro-@PahlaviReza chant: “Death to the three corruptions!”
“Esi” (Hamed Esmaeilion @esmaeilion)
“Masih” (@AlinejadMasih)
“Mujahed” (MEK)
These chants have been heard in monarchist rallies in Europe & America.
Credit: @Ehsan_HoZa pic.twitter.com/F7NWSjf9Pe
— Alireza Nader علیرضا نادر (@AlirezaNader) January 31, 2026
En aquest context, s’entén que el dibuix que encapçala aquest article hagi esdevingut un petit símbol del somni incomplet: una noia rebel i il·lusionada per la causa que no es deixa intimidar pels brètols ni els perdonavides que, amb actitud autoritària, volen acaparar els focus de la premsa i l’atenció dels polítics de tot el món. Per això, hi ha iranians que denuncien que moltes protestes deixen en un segon terme els eslògans prodemocràcia per centrar-se a alabar la figura de Reza Pahlavi.
Des de desembre, els Estats Units i els seus més estrets aliats al Pròxim Orient han llançat una campanya molt potent de construcció d’un imaginari opositor bastit al voltant de Reza Pahlavi. La vehemència de l’operació de propaganda i l’autoritarisme que han patit en les manifestacions ha fet pensar a més d’un que el camí que aquesta maniobra insinua no és el que desitgen pel seu país.
Novament, el crit per una causa justa es dissol, com deia, sota el pes de la repressió i el pas del temps perquè, el líder o el grup que podria ocupar el lloc d’interlocutor del poble iranià indignat i canalitzar les seves energies, encara no ha arribat.
Des de la partida dels otomans de Síria, el 1918, com a conseqüència de la seva derrota a la Primera Guerra mundial, Síria ha canviat deu vegades de bandera. Això, sense comptar les banderes que durant les primeres dècades del segle XX van tenir els territoris independents que el mandat francès va crear a la costa Mediterràni i al sud, sobre la frontera amb Jordània, on es concentra el gruix de la població alauita i drusa del país, respectivament.
Imatge: Noies de religió yazidita es manifesten contra el PDK de Massud Barzani
i mostren un cartell en àrab: "El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar"