Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Alcorà Kurdistan

Kurdish PKK Guerillas by @Kurdishstruggle (CC BY 2.0)

Amb pocs dies de diferència he llegit diversos articles de la premsa generalista destinats a exposar la desgràcia del poble yazidita(1). D’una banda, em genera certa esperança que, per fi, algú altre mostri interès pel genocidi per motius religiosos que s’està consumant al nord de l’Iraq. Però no m’acaba de convèncer el relat que els mitjans ens ofereixen sobre el paper que les milícies kurdes han jugat en aquesta catàstrofe.

En principi, els diaris ens descriuen la situació a la plana de Nínive, al nord de l’Iraq(2), d’una forma aparentment prou clara:

1. L’Estat Islàmic va arribar l’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq, va assassinar 5.000 homes i va esclavitzar 5.000 dones i nens.

2. Els yazidites no es van defensar perquè són una comunitat pacífica contraria a l’ús de les armes.

3. Els assassinats i l’èxode yazidita posa en perill la supervivència d’aquesta comunitat.

4. Els peixmergues kurds alliberen Sinjar de les urpes de l’Estat Islàmic.

5. Organitzacions i governs miren d’alliberar les esclaves de les mans dels jihadistes.

 6. Fi de la història.

Què us ha semblat? Creieu que això està ben explicat? Doncs seguiu llegint i comprovareu com el fet d’obviar la informació de context és un greu error, tant si és per ignorància com per tendenciositat.

Sinjar 2014

Després de la caiguda del règim de Saddam Hussein, els peixmergues del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) van travessar la frontera de la regió autònoma kurda i van prendre el control de diverses viles de la província de Nínive. Alguns d’aquests pobles estan habitats per yazidites. Els kurds consideren que els yazidites formen part de la seva mateixa comunitat nacional. Per tant, aquesta annexió de facto formava part d’una suposada reunificació del poble kurd. Però els peixmergues també van ocupar altres viles que estan habitades per assiris i turcmans. En moltes ocasions per la força.

Pel que fa a la població yazidita de Sinjar, els milicians kurds del PDK van decomissar totes les armes, es van fer càrrec de la seguretat de la ciutat i van prometre protecció a la població local. La població local, a canvi, es comprometia a votar a cada elecció pels candidats del PDK. D’aquesta manera, el PDK va obtenir una àmplia presència política en una regió on amb prou feines trobem població que s’identificava amb el lideratge kurd i, també, en pobles assiris sense població kurda.

Des d’aquell moment, els yazidites que participen en política o en les milícies ho han de fer sota el paraigües, l’uniforme i la bandera dels partits i els peixmergues kurds.

Però a l’hora de la veritat, el PDK no ha estat a l’alçada de les circumstàncies i ha demostrat que la regió situada al sud de la frontera oficial de la Regió Autònoma Kurda que els kurds reclamen com a pròpia i que els peixmergues han ocupat des del 2004, no és terra àrab, però tampoc no forma part del Kurdistan. La prova que no és terra kurda i que es tracta de terreny conquerit la tenim en el fet que els kurds iraquians no consideren com a compatriotes els habitants d’aquesta àrea. Tot seguit us en dono els detalls.

Quan Mossul va caure en mans de l’Estat Islàmic, moltes famílies yazidites es van preparar per a marxar de l’àrea que envolta la segona ciutat de l’Iraq. Pèro el PDK va pressionar-les per que s’hi quedessin. Entre d’altres, les autoritats kurdes van amenaçar de deixar de pagar els salaris de la gent que fugís.

Els kurds insistien que els peixmergues eren allà per a defensar amb la seva pròpia vida Sinjar i les viles de la plana de Nínive. De fet, el cap del PDK a Sinjar va escriure l’estiu de 2014 al seu compte de Facebook que lluitaria per la capital yazidita “fins a l’última gota de sang”.

Però quan va arribar l’hora del combat, el líder local del PDK va ser el primer en marxar. Ho va fer la nit abans de l’atac de l’Estat Islàmic en un cotxe particular i sense avisar ningú del perill que s’acostava. L’endemà al matí, quan la gent fugia a corre-cuita perquè ja sentia els trets dels islamistes, el peixemerga covard ja era a prop de la frontera siriana.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els kurds diuen que van haver de tocar a retirada perquè no podien fer front a la major capacitat logística de l’Estat Islàmic. No podem descartar aquest extrem, però també és cert que el PDK no va preveure ni planificar correctament la defensa de la regió i que a Sinjar no va morir cap peixmerga perquè no es va produir cap combat. A més, els milicians kurds fugien, però l’Estat Islàmic va trigar encara dies a entrar en algunes ciutats. En alguns indrets, com la ciutat turcmana d’Amerli, els jihadistes no hi van arribar a posar els peus gràcies a l’heroica resistència de tres mesos dels seus habitants.

Els yazidites diuen que els peixemergues ni es van dignar a respondre els trets disparats sobre les columnes de civils que marxaven de Sinjar cap a les muntanyes. Els milicians kurds del PDK anaven armats, però també escapaven i no volien mirar enrere. Només volien retrocedir uns quilòmetres i plantar les seves metralladores a l’altra línia de la frontera del territori considerat oficialment Regió Autònoma Kurda.

En canvi, en el moment que les forces de l’Estat Islàmic van travessar la frontera i van trepitjar la Regió Autònoma Kurda, el Kurdistan de debò, els peixmergues del PDK s’hi van esforçar una mica més i van fer tot el que era a les seves mans per evitar que els islamistes guanyessin territori. Inclòs el fet de jugar-s’hi la vida. Cosa del tot natural si tenim en compte que en aquest cas sí que defensaven el seu país i la seva gent.

Des de l’atac a Sinjar, l’agost de 2014, més de 736.000 iraquians, pràcticament tots yazidites i cristians, han fugit de la província de Nínive. Només el Govern Regional del Kurdistan n’ha acollit més de 637.000.

En aquells dies, els yazidites van fugir a peu cap a les muntanyes desèrtiques sense res. Sense accés a l’aigua ni cap aliment. Desenes de milers de persones es debatien entre la vida o la mort i alguns pares es feien talls a les mans per donar de beure la seva pròpia sang a les criatures.

Malgrat tot, no tots els peixmergues milicians kurds van fugir amb la cua entre les cames. Els refugiats de Sinjar asseguren que els membres de les Unitats de Protecció Popular (YPD YPG) arribats de Síria van plantar cara i van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic. L’YPG és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Aquest grup està considerat per la Unió Europea com un grup terrorista.

El PYD havia tingut certa influència en la regió iraquiana habitada per yazidites, però fa uns anys la pressió militar interna i exterior els va forçar a replegar-se a l’altra banda de la frontera siriana, deixant el terreny lliure per l’ocupació per part del PDK. La covard i traïdora retirada del PDK va deixar la porta oberta al retorn del PYD a una terra on sempre han comptat amb moltes simpaties. Precisament l’YPD YPG s’ha encarregat des d’aleshores d’armar i a fer instrucció militar a grups de voluntaris yazidites.

Sobre el fet de si són o no són un grup terrorista, en principi, l’YPG és simplement una organització d’autodefensa que a Síria està en guerra amb els àrabs. De fet, a més de combatre l’Estat Islàmic i l’Exèrcit Lliure de Síria, per raons de seguretat també ha destruït pobles àrabs sencers forçant el desplaçament de la població civil que hi residia, com ha denunciat, per exemple, Amnistia Internacional.

D’altra banda, els grups yazidites que acusen els peixmergues del PDK d’esforçar-se poc per protegir-los o d’abandonar-los a la seva sort, asseguren que als kurds els va bé la situació creada. Diuen que han usat l’intent de genocidi contra les minories a la plana de Nínive com argument davant Occident per a reclamar ajuda militar. I els ha sortit bé. Des d’aleshores, el Regne Unit, Alemanya, Austràlia i els Estats Units han lliuran armes, moltes armes, als peixmergues del PDK.

Els enviaments d’armes també han estat molt ben rebuts per les minories iraquianes, però els yazidites, i jo mateix, ens demanem: si les víctimes de la violència i aquells que cal salvar de l’Estat Islàmic a través de l’enviament d’armes i el reforç de l’acció militar són els yazidites i els assiris, perquè no hem lliurat les armes i la formació militar directament als yazidites i als assiris?

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq, igual que ja no confien en els àrabs que, quan l’Estat Islàmic va arribar el 2014 a Sinjar, van capturar els seus veïns yazidites de tota la vida per lliurar-los als gihadistes. S’han donat massa casos de discriminació, violació, i assassinat de yazidites a mans dels seus suposats compatriotes. Us en comento només un de relativament recent: l’assassinat per lapidació d’un yazidita a Sulaimaniya a mans dels seus companys de feina, musulmans kurds, que l’amenaçaven i l’humiliaven perquè no es volia convertir a l’islam. Un dia van decidir matar-lo a cops de roc i, per rematar-lo, un dels agressors li va fúmer un tret a la boca.


Podeu compartir l’article, sempre que no el modifiqueu, que en citeu la font (nom de l’autor, nom del blog i enllaç al blog) i, sobretot, que no useu sense permís els meus articles amb finalitats comercials.

Si escriviu amb finalitat lucrativa i us agraden els articles d’aquest blog, si us plau, limiteu-vos a posar un enllaç al vostre web o, si ho preferiu, amb molt de gust us escriuré l’article en exclusiva.


Boicot del PDK kurd als yazidites

Els darrers mesos, el Partit Democràtic del Kurdistan ha llençat una ofensiva per recuperar el control de la regió yazidita. En aquest context ha començat a amenaçar directament els milicians kurds del YPG i els yazidites originaris de la regió. Als primers els exigeix que marxin. Mentre que als segons els impedeix de tornar a les seves regions d’origen i tampoc no els dóna permís per a traslladar-hi material de construcció. Fins i tot, els peixmergues del PDK han arribat a matar a trets yazidites que estaven regirant la runa per a recuperar material. Els peixmergues kurds també aturen, massa sovint i sense motiu aparent, els camions que porten subministraments per a la població civil de Sinjar.

Tot això passa perquè el PDK vol tornar a ser l’amo i senyor de la regió yazidita a qualsevol preu. Les amenaces contra tota organització que no se sotmeti a la seva autoritat estan a l’ordre del dia. Per exemple, fa poques setmanes, la milícia yazidita independent HPE va inaugurar el seu camp d’entrenament militar. La resposta dels kurds no es va fer esperar. L’autoproclamant alcalde de la ciutat yazidita de Sinjar, que és membre del PDK, va amenaçar de prendre accions contra qualsevol “milícia il·legal”. És a dir, el partit de Massud Barzani amenaça tots els yazidites que gosin prendre iniciatives d’autodefensa fora del control kurd.

Camps de refugiats 2016

Es calcula que uns 100.000 dels 600.000 yazidites iraquians han fugit del seu país. Des de 2014 uns 30.000 han sol·licitat asil a Alemanya. Però marxar de l’Iraq no els ha assegurat, de moment, una vida millor. A continuació, fem un recull dels atacs més greus contra la comunitat yazidita que s’han produït en territori turc i europeu:

·En el campament de refugiats de Skaramangis (Grècia) musulmans sirians, kurds i afganesos van hissar que mostraven la bandera de l’Estat Islàmic i van atacar amb ganivets i barres de metall els 700 yazidites que hi vivien. Resultat: molts ferits i 18 hospitalitzats. L’ONU no va fer res fins l’endemà perquè, segons diuen els yazidites, els responsables del camp són musulmans.

·250 yazidites van abandonar el camp de refugiats de Katsikas (Grècia) per por de les amenaces dels musulmans.

·Al camp de Leros (Grècia) també s’han produït agressions físiques contra els yazidites a mans d’altres habitants del campament.

·Els yazidites del campament de refugiats de Diyarbakır (Turquia) denuncien que no tenen accés als serveis sanitaris en les mateixes condicions que els sirians i els iraquians musulmans.

·Al campament de Mamilian (Iraq) han entrat musulmans kurds procedents de les viles properes per agredir els yazidites.

Totes aquestes agressions han portat, per fi, a la creació d’un camp de refugiats només per a yazidites a la ciutat grega de Petra. Amb tot, els yazidites se senten especialment desprotegits perquè no entenen com Occident no els tracta com el que són, juntament amb els cristians iraquians: les persones arribades del Pròxim Orient que més s’ajusten a la definició de refugiat que els mateixos occidentals han descrit en la llei internacional. Els yazidites que van sobreviure el genocidi de 2014 han de combatre en aquesta banda de la Mediterrània contra el menyspreu i la incompetència de les autoritats i contra una majoria de veïns hostils que els invisibilitza i els ofega. Que literalment els ofega.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

(1)Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).

(2)Sobre l’ús de la transcripció Irac i la transliteració Iraq del nom àrab, consulteu aquest document elaborat pel coordinador del llibre d’estil de Vilaweb. (torneu al principi de l’article).

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Iraq, Síria, Yazidites i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

  1. Joan diu:

    Missatge enviat per Joan (l’eina no funciona i penjo manualment els que m’arriben per correu@):

    En termes generals estic molt d’acord amb l’article. Els yazidites han de tenir les seves pròpies milícies (que, per fi, ja tenen) per evitar errors tan greus com els comesos pel PDK. I, en general, s’ha de millorar la convivència religiosa (i política) dins del Kurdistan iraquià.

    Ara bé, no entenc que digueu que els yazidites no són kurds. En el debat sobre la «kurdicitat» dels yazidites hi ha dues definicions enfrontades:
    1. Kurd és aquell qui parla kurd.
    2. Kurd és aquell musulmà (sunnita?) que parla kurd.
    Els yazidites estan inclosos únicament a la primera.

    No li trobo el sentit a voler fer servir la segona definició pel sol fet que el PDK (kurds musulmans) no hagi protegit els yazidites, sobretot tenint en compte que les YPG (no pas YPD) també són kurds musulmans i sí que els han protegit! Totes les definicions són igual d’arbitràriament vàlides, però tant el PDK com les YPG com bona part del yazidites fan servir la primera.

    PS: Per cert, a l’article no només hi ha mal escrit el nom de les YPG. També es diu que són peixmergues, que no és del tot acurat perquè els peixmergues són únicament els soldats del Kurdistan iraquià. A més a més, es diu que «està en guerra amb els àrabs», que també és molt discutible, perquè la coalició que ells lideren (les Forces Democràtiques de Síria) hi ha diverses milícies àrabs. Estan en guerra principalment contra Estat Islàmic i, en menor mesura, contra la resta de l’oposició i el govern; però en cap cas estan en guerra contra «els àrabs» en general.

  2. arabislam diu:

    Joan,

    Tens raó amb el tema de la definició de kurd. Certament, els kurds sirians, a diferència dels peixmergues del PDK, tracten la gent de Sinjar com a compatriotes i s’hi han deixat la pell. Volia que quedés clar que el PDK ha demostrat sobradament que considera els yazidites kurds de segona.

    T’agraeixo la puntualització sobre els peixmergues. Ja ho he corregit (ho he marcat en vermell).

    Pel que fa a l’afirmació “estan en guerra amb els àrabs”, reconec que l’hauria de matisar o de justificar. Deixa’m pensar si la corregeixo. En tot cas, mantindré la idea que els kurds de Síria estan, d’alguna manera o altra, immersos en un conflicte amb els àrabs que tenen per veïns, malgrat que ara hi hagi la FDS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*