Arxiu de la categoria: Kurdistan

El pitjor atemptat terrorista de la història del Pròxim Orient

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient Mitjà golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà yazidi

Siba Sheikh Khidir és una vila yazidita de 23.000 habitants situada al nord de l’Iraq. A primera hora del matí del 14 d’agost de 2007, quan la majoria dormia i els més matiners es preparaven per a iniciar les tasques del dia, un comando de terroristes suïcides va fer esclatar dos cotxes bomba carregats de combustible en ple centre del poble.

Pràcticament en el mateix instant que Siba era devastada, dos terroristes més feien esclatar a 10 quilòmetres d’allà un tercer cotxe i un camió cisterna carregats amb combustible. Tel Ezer no és gaire més gran que Siba Sheikh Khidir, i la deflagració va colpejar pràcticament tos els racons d’aquest enclavament de 28.000 habitants.

En qüestió de segons, Al-Qaida va assassinar 796 yazidites i en va ferir 1.500 més. La feina per als terroristes va ser senzilla. Feia mesos que les minories del nord de l’Iraq reclamaven a les autoritats més seguretat. Els assassinats de yazidites, cristians i turcmans xiïtes, entre d’altres, eren habituals. Però ningú no hi va fer res.

En aquella època, els atacs amb camions cisterna carregats d’explosius per a fer el màxim nombre de víctimes possible s’havia convertit en una marca d’Al-Qaida. El mes anterior, un atemptat molt similar havia matat 153 turcmans xiïtes en una altra ciutat del nord de l’Iraq.

L’augment dels atacs contra les minories del nord del país era conseqüència de les operacions militars dels Estats Units contra Al-Qaida a Bagdad, que havia reduït els atemptats al centre de l’Iraq, però va empènyer els paramilitars sunnites cap a les regions rurals i desprotegides del nord. Els governs nacionals i regionals ho sabien, però, com us dic, ningú no hi va fer res.

Més enllà d’algun policia, les forces de seguretat de l’Estat no tenien presència a la regió yazidita. Pel que fa a les autoritats kurdes, es van decidir a enviar peixmergues a la zona després de l’atac. Per cert, els kurds no n’han marxat des d’aleshores perquè pretenen annexionar-se aquesta regió, que és fora de les fronteres de la regió autònoma kurda.

Tot la deixadesa per part de les autoritats, pocs gosaven criticar-les obertament. L’endemà de l’atemptat vaig entrevistar yazidites que criticaven durament les autoritats i que em van demanar de no publicar el seu nom perquè “la simple menció dels nostres noms faria que em detinguessin”, em van dir referint-se a les autoritats kurdes.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?


Introduïu el vostre correu electrònic
en la pàgina de subscripció.


Les minories són el punt feble de la societat iraquiana

El nord de l’Iraq està format per un mosaic de pobles i nacions que durant segles han estat víctimes de les polítiques d’islamització i arabització imposades per imperis i Estats. Després de la caiguda de la dictadura de Saddam Hussein el 2003, les minories van dipositar les seves esperances en el procés democràtic, que havia de posar fi a les discriminacions i promoure el respecte de les autoritats i el reconeixement dels seus drets.

Els yazidites formen una de les diverses comunitats iraquianes que lluiten per sobreviure en un ambient hostil dominat per àrabs i kurds musulmans. Al costat d’assiris cristians, turcmans, xabak i failis van rebre la caiguda de la dictadura amb esperança de grans canvis. Però la decepció es va anar apoderant d’aquestes comunitats a mesura que avançava la transició.

Els EUA i el govern de Bagdad van trair la fidelitat de les minories al procés polític amb l’oblit i abandonant-los a la seva sort davant el terrorisme islamista i els atacs dels paramilitars àrabs i els milicians kurds.

En el terreny polític, els assiris i els turcmans batallaven per l’oficialitat de les seves llengües i pel reconeixement del dret a crear una regió autònoma pròpia recollit en la primera constitució feta pels EUA, però eliminada en la segona, dissenyada per la majoria àrab i kurda. Mentre que altres grups menys nombrosos, com els sabeus, els xabak o els yazidites s’han limitat des d’aleshores a sobreviure i superar com han pogut les envestides dels islamistes.

Minories en perill

L’odi visceral que molts musulmans iraquians professen contra els yazidites ve de lluny. La majoria musulmana els qualifica sense embuts d’“adoradors del diable” a causa dels ritus yazidites en què hi ha involucrat el foc. Això, i un malentès sobre l’origen del nom que fan servir els yazidites per referir-se a Déu ha ajudat a deslegitimar aquesta religió monoteista fora del seu territori, a fer créixer una llegenda negra sobre una suposada adoració a un àngel caigut i a augmentar la pressió de l’islam.

Abans dels atemptats de 2007, el màxim líder religiós dels yazidites, Taixin Sayyid Beg, havia advertit que hi havia clergues musulmans de la regió que intentaven atiar l’odi latent: “Alguns mul·làs a Mossul i del Kurdistan diuen que la gent ha de matar els yazidites”.

Moltes vegades he citat la conversa que vaig tenir en aquella època amb Yonadam Kanna, secretari general del Moviment Democràtic Assiri i diputat, que em va resumir el sentiment de frustració de les minories iraquianes amb aquestes paraules: “Els Estats Units no es preocupen de nosaltres perquè no posem cotxes bomba i no ens oposem a les forces de la coalició ni al procés polític. Em sap greu dir-ho, però només es preocupen dels que els creen problemes”.

Altres líders locals es mostraven convençuts que si s’haguessin registrat en les regions de majoria àrab o musulmana els mateixos nivells de violència que suportaven les minories del nord, les accions haurien gaudit de més ressò mediàtic i se n’hauria parlat a bastament. Sadum Köprülü, cap d’Informació del Front Turcman Iraquià, en una entrevista posterior als atemptats em va comentar que “amb la caiguda de Saddam Hussein que, per cert, va matar molts dels nostres, els àrabs, els kurds i els seus aliats nord-americans controlen la informació que surt a l’exterior i no estan interessants a parlar de nosaltres perquè som les seves víctimes”.

De fet, el món sencer coneixia prou bé la situació del centre de l’Iraq i sabia que les províncies àrabs estaven immerses en una sagnant onada de violència sectària que va esclatar el 2006, quan els grups paramilitars àrabs sunnites i xiïtes es van declarar una guerra sense treva pel control de les principals ciutats. Els mitjans internacionals n’informaven a diari.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


En contrast amb el caos del centre del país, els grans mitjans van insistir a traslladat fins a la sacietat una imatge idíl·lica de les àrees kurdes del nord, que, suposadament, eren una bassa d’oli, basant-se en el fet que les tres províncies autònomes kurdes vivien amb certa distància els enfrontaments entre les comunitats islàmiques àrabs i que havien estat capaços de rellançar l’economia.

Aquesta anàlisi valia i val per al poble kurd, però no per a les minories del Kurdistan, la situació de les quals, en comptes de millorar, s’ha anat complicant cada dia més, fins arribar a un punt que amenaça de convertir-se en una catàstrofe. Els atacs i les intimidacions dels grups paramilitars han estat el pa de cada dia a la regió on el 14 d’agost de 2007 es va perpetrar el pitjor atemptat amb bomba de la història del Pròxim Orient.

Set anys després, el genocidi

Els terroristes van tornar a aquesta mateixa regió 7 anys després. Aquesta vegada, van arribar a plena llum del dia, a cara descoberta i amb la intenció de rematar la feina. Els seus vehicles van arribar a una desena de poblacions desprotegides. L’única força de seguretat i les úniques persones armades de la regió, que eren els peixmergues kurds, van fugir sense disparar un sol tret contra els terroristes i sense avisar la població del perill que els assetjava.

El resultat ja el coneixeu: unes 5.000 dones i nenes yazidites van ser capturades i van esdevenir esclaves sexuals. Mentre uns 5.000 homes yazidites van ser assassinats. Aquesta catàstrofe va desplaçar més de mig milió de persones, la majoria de les quals encara són refugiades.

L’agost de 2014 tampoc ningú no va fer res per a protegir els yazidites de la província de Nínive de l’assalt de l’Estat Islàmic. Només les Unitats de Protecció Popular (YPG) arribades de Síria van plantar cara, van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic i van obrir un corredor per a salvar els supervivents.

L’YPG és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Aquest grup està considerat per la Unió Europea com un grup terrorista. Aquests són els que l’agost de 2014 van arriscar la seva vida per a salvar la Humanitat.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall. Ho podeu fer de forma anònima i NO cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

(1)
Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).

(2)Sobre l’ús de la transcripció Irac i la transliteració Iraq del nom àrab, consulteu aquest document elaborat pel coordinador del llibre d’estil de Vilaweb. (torneu al principi de l’article).

3/8/2014 #YazidiGenocide

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic yazidites Iraq Kurdistan

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq(1). Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

(més…)

Arriba la primavera: els vincles entre la Setmana Santa i el cap d’any a l’Iran i el Kurdistan

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Saddam Hussein Bush Bagdad Iraq

Hem deixat l’hivern enrere i el món sencer es prepara per a celebrar l’esclat de vida que és la primavera. Quan comencin a pujar les temperatures i floreixin els cirerers, hi haurà gent a l’Extrem Orient que visitarà els parcs públics per a contemplar les primeres flors de la temporada, als països d’Euràsia representaran l’entrada en una nova època amb un salt purificador sobre una foguera, mentre que a bona part d’Occident se celebrarà la resurrecció d’un Déu martiritzat que va morir per a reviure tres dies després.

En alguns casos, la voluntat de celebrar l’entrada en una nova estació està reforçada pel fet que aquesta coincideix amb l’inici d’un any nou. Aquest és el cas de països com l’Iran o el Kurdistan, que estrenen els anys 1398 i 2631, respectivament. Pel que fa a països asiàtics com el Japó, no canvien d’any, però al març es posa fi al curs acadèmic i polític abans de marxar de vacances.
(més…)

Who will pay for the reconstruction of Syria?

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

The United Nations (UN) estimates that the reconstruction of Syria will cost more than 210 billion euros. The bill is high because 7 years of civil war have destroyed a large part of the country and the lives of its people. In this regard, the data and facts provided by the international organizations are overwhelming: 70% of the population has been displaced. 5.6 million have fled Syria and 6.6 million are internally displaced persons, 69% of the Syrians live in extreme poverty, more than 13 million need humanitarian help and 6.5 million suffer from food poverty.

However, in recent months Syria is beginning to see the light at the end of this long dark tunnel thanks to the stability of larger zones in the country. As a matter of fact, since the army and the Kurdish forces have managed to control the big cities and have defeated the Islamic State in the less populated regions, the military operations are concentrating in the region of Idlib. Therefore, even though the war continues, the return of the peace in many regions should start to give way to the arrival of international funding to raise this country from its ashes, and allow the return of those who have been displaced.

(més…)

Qui pagarà la factura de la reconstrucció de Síria?

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

La reconstrucció de Síria costarà més de 210.000 milions d’euros, segons càlculs de l’ONU. La factura és alta perquè els 7 anys de guerra civil han destruït bona part del país i de les vides de la seva gent. Les dades de les organitzacions internacionals al respecte són contundents: el 70% de la població s’ha refugiat a l’estranger (5,6 milions) o és desplaçada interna (6,6 milions), el 69% dels sirians viu en la pobresa extrema, més de 13 milions necessiten ajuda humanitària i 6,5 pateixen inseguretat alimentària.

Malgrat tot, Síria ha començat en els darrers mesos a veure la llum al final d’aquesta llarga nit amb l’estabilitat d’àmplies zones del país. De fet, des que l’exèrcit i les forces kurdes han aconseguit controlar les grans ciutats i han derrotat l’Estat Islàmic en les regions menys poblades, el gruix de les operacions militars s’està concentrant en la regió d’Idlib. Per tant, tot i que la guerra continua, el retorn de la pau a moltes regions hauria de començar a donar pas a l’arribada de finançament internacional per aixecar aquest país de les cendres i permetre el retorn dels desplaçats.

(més…)

Kurdistan: de la promesa de la independència a la pèrdua d’autonomia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia Afrín
Imatge: Dues noies passen per davant d’un cartell a Arbela que fa una crida a votar a favor de la independència (Foto d’Alaa al-Marjani)

El 25 de setembre de 2017, el Kurdistan iraquià va celebrar un referèndum sobre la independència que, paradoxalment, ha comportat la pèrdua d’autonomia respecte les autoritats de Bagdad. Sóc de l’opinió que els líders polítics kurds no han tingut en cap moment la intenció de declarar la independència i que tot plegat formava part d’una operació per guanyar més poder personal i pels seus partits, així com legitimar el seu projecte expansionista sobre zones no kurdes i consolidar unes fronteres més enllà de la regió autònoma.

Fa 4 anys ja us explicava que el Kurdistan no seria independent, tot i l’infundat entusiasme que els mitjans de comunicació mostraven per l’anunci del referèndum.

Si voleu conèixer el que anomeno “les quatre grans mentides sobre el Kurdistan” que els mitjans de tot el món han estat escampant des de 2003 simplement perquè s’han dedicat a replicar allò que els dictava una agència de notícies internacional consulteu l’article Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central.

El problema de l’actual crisi al Kurdistan rau en el fet que els líders kurds han plantat cara al govern central amb unes determinades promeses i suposats projectes polítics sense tenir la voluntat d’arribar fins al final per a defensar-los. Han empès el país a un combat que no estaven disposats a lliurar. Això se’ls ha girat en contra i ha tingut com a resultat una retallada de la seva autonomia. A continuació us explico com ha anat.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Iraq, Kurdistan i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’ajut enverinat dels Estats Units a l’YPG pot abocar els kurds d’Afrín a la derrota

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia Afrín
Imatge: Diversos grups es disputen el control del nord de Síria fronterer amb Turquia

Els Estats Units utilitzen els kurds de Síria per evitar que el territori guanyat a l’Estat Islàmic acabi en mans del règim de Síria i per afeblir la influència de l’Iran a la regió. És un suport circumstancial que pot finalitzar qualsevol dia per qualsevol circumstància. De fet, el silenci de Washington davant l’ofensiva militar turca a la província d’Afrín indica que no semblen disposats a mantenir el suport als kurds fins a les últimes conseqüències…

(més…)

3r aniversari del darrer intent de genocidi del poble yazidita

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

El 3 d’agost de 2014 els milicians de l’Estat Islàmic arriben a la ciutat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq. No hi troben cap resistència. Els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que tenen totes les armes, han fugit de la regió durant la nit, sense previ avís i abandonant la població civil a la seva sort. Poques hores abans, en resposta a la sospita que els gihadistes s’acostaven, el PDK instava els yazidites a no marxar de casa. Ells els defensarien fins la darrera gota de sang, els deien…

A la regió de Sinjar hi vivien uns 360.000 yazidites. L’agost de 2014, l’Estat Islàmic en va assassinar un 5.000 i va segrestar prop de 7.000 dones i nens. El 90% de la població de la zona va fugir. Encara hi ha unes 3.000 dones d’aquesta religió esclavitzades per l’Estat Islàmic i uns 180.000 yazidites són en camps de refugiats al Kurdistan iraquià.

Per saber més sobre els fets que van precedir l’arribada de l’Estat Islàmic a Sinjar, llegiu:

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Des d’aquell fatídic moment, que els yazidites anomenen el 74 intent de genocidi de la seva història, diversos grups amb interessos oposats es disputen el control de la regió:

(més…)

Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

25/11 Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 50/134 de 17 de desembre de 1999.

A continuació, podeu llegir sis articles que exposen diverses situacions de violència i discriminació a les quals s’enfronten les dones de certes nacionalitats o que pertanyen a determinades comunitats religioses del Pròxim Orient.


A Síria hi ha 5.000 dones segrestades

Transsexuals a l’Aràbia Saudita

“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq

El 73è intent de genocidi del poble yazidita

Les diputades turques ja poden portar pantalons!


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent?

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris Kurdistan xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà

El president del Kurdistan iraquià ha dit en una entrevista que els kurds celebraran un referèndum d’independència. Però Massud Barzani no ha dit quan. Ni tant sols ha posat data per a decidir quan i com s’ha de fer la consulta. A més, davant la insistència dels periodistes sobre el tema, una persona propera a Jalal Talabani, l’altre líder tribal que controla la política i l’economia del Kurdistan, tampoc no ha volgut concretar res: “haurem de revisar la relació amb Bagdad”. Per la seva banda, el viceministre d’Exteriors kurd ha deixat clar que “la confederació [amb l’Iraq] és una opció“.

Malgrat la manca de concreció, a Occident ja hem situat el Kurdistan a la recta final del procés d’independència. Suposo que això té molt a veure amb el fet que els periodistes nord-americans i europeus que pertanyen a les cultures dominants titllen d’independentista tot aquell que té un discurs favorable als drets d’un poble que no té fronteres pròpies. Els catalans, en canvi, sabem prou bé els matisos en l’àmbit dels sentiments nacionals: la diferència entre el dit i el fet dels polítics, la independència i la dependència, o entre la lluita, el conformisme i el pacte traïdor.

Crec que, per aquest motiu, les agències de notícies internacionals porten anys vaticinant la imminent independència del Kurdistan que, malgrat tot, no arriba. Per a ells, qualsevol folclorisme és sinònim de lluita per la independència política. Però la independència només s’assoleix quan s’hi posa dia i hora

(més…)

Barzani ara diu que és independentista

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà Barzani Talabani independència

El líder totpoderós del Partit Democràtic del Kurdistan, que controla amb mà de ferro la part oriental del Govern Regional del Kurdistan (GRK) de l’Iraq, ha dit que l’objectiu del poble kurd és la independència i que aviat celebraran un referèndum sobre la secessió.

En contra del que ens han volgut fer creure durant anys, aquesta és la primera vegada a la vida que Massud Barzani, que també és president del GRK, es declara independentista. De fet, el seu partit ha arribat a prohibir manifestacions independentistes.

Potser s’acomplirà el pronòstic que em va avançar fa una dècada l’activista kurd Kamal Mirawdelli: “Els grans partits kurds apostaran per l’independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal. Per aquesta raó interfereixen en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat civil, però mai no les aturen del tot”. I això és el que fa Barzani. Tot i que jo encara no me’l crec.

(més…)

Publicat dins de Iraq, Kurdistan i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Les lluites pel poder a Turquia es cobren tres víctimes del PKK

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic PKK Turquia Ocalan Kurdistan

Uns mesos després de la segona victòria dels islamistes de l’AKP en les eleccions generals de 2007, a Turquia va prendre força un moviment de protesta i denúncia contra l’organització secreta d’ultradreta Ergenekon. En el marc de les operacions policials i judicials contra aquest grup, es van detenir centenars de persones.

En el procés, es van produir algunes denúncies contra la policia i els jutges, i alguns van posar en dubte la legalitat de moltes detencions i la manera com la policia havia recollit les proves que justificaven les detencions. N’hi ha que van més enllà i asseguren que els detinguts no formaven part de cap xarxa criminal, i que l’única cosa que els unia era la seva oposició al govern islamista de l’AKP.

Tot i que la persecució d’Ergenekon per part pels poders de l’Estat va ser un encert, és probable que l’AKP estigués interessat a sobredimensionar la capacitat real de cometre crims Ergenekon per poder ampliar el cop contra algunes estructures sorgides a l’ombra del mateix Estat, sota l’auspici d’alguns sectors de la policia i l’exèrcit. Sigui com sigui, el fet és que a Turquia hi ha una lluita soterrada pel control de les regnes del país entre sectors polítics, policials i militars, que de tant en tant surt a la superfície com, per exemple, ahir amb l’assassinat al Centre d’Informació del Kurdistan a París (CIK) de tres militants independentistes kurdes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

(més…)

Publicat dins de Kurdistan, Turquia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic

On són els kurds de Síria? Per què les regions kurdes del nord del país viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de regions?

La resposta a aquesta incògnita és ben simple: els kurds han decidit anteposar els seus interessos com a poble a qualsevol altra circumstància i mantenir una posició d’espectadors davant la guerra que lliuren els seus veïns àrabs.

(més…)

Publicat dins de Kurdistan, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Iraq Referèndum independència Kurdistan golf Pèrsic
Papereta del referèndum no oficial per la independència del Kurdistan iraquià organitzat el 2005 pel Moviment pel Referèndum al Kurdistan.

“Kurdistan és un exemple del que passa quan els partits polítics nacionalistes es consoliden massa temps en el poder, privant els ciutadans del que realment desitgen, que és la independència”. Revista nord-americana The New Republic, parlant el 2005 de la situació al nord de l’Iraq.

“De fet, els grans partits kurds apostaran per l’independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal. Per aquesta raó interfereixen en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat civil, però mai no les aturen del tot”. Entrevista a l’activista kurd Kamal Mirawdelli pel llibre Per entendre l’Iraq

Aquestes són dues de les moltes cites que posen en dubte la imatge que ens han traslladat els grans mitjans de comunicació de la situació política al Kurdistan iraquià. Els seus líders han sabut ensarronar l’opinió pública mundial, que s’hi refereix per tot un seguit d’adjectius que descriuen, precisament, el contrari del que són. Per començar, les cúpules dels dos grans partits kurds no són democràtiques, ni independentistes. Si més no, no actuen com a tals.

(més…)

Publicat dins de Kurdistan i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari