Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes d’obligatori compliment per a tot musulmà sunnita són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. Aquesta setmana comença el mes islàmic de ramadà, en el transcurs del qual es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol.
El mes islàmic de ramadà, que enguany comença la nit del diumenge 5 de juny al dilluns 6…
ramadà 2015 (18 juny – 17 juliol)
ramadà 2016 (06 juny – 05 juliol)
ramadà 2017 (27 maig – 25 juny)
ramadà 2018 (16 maig – 14 juny)
ramadà 2019 (06 maig – 04 juny)
ramadà 2020 (23 abril – 23 maig)
ramadà 2022 (02 abril – 01 maig)
… és moltes coses: dejuni, introspecció, llegir l’Alcorà, fer l’almoina i les pregàries a les mesquites, sopar amb la família, plegar abans de la feina, moltes hores de televisió… Però, sobretot, és una celebració i un moment molt especial pels més petits de la casa. De fet, per a milions de nens el ramadà és, per sobre de tot, el que podeu veure en aquests anuncis de televisió:
N’hem sentit a parlar moltes vegades a causa dels atacs que Al-Qaida perpetra contra la comunitat xiïta cada any per aquestes dates. Tot i això, aquesta important commemoració islàmica segueix sent força desconeguda a Occident. Per això dedicarem unes línies a respondre la pregunta: què és l’Aixurà?
El sacrifici d’Issac, de Caravaggio
Els musulmans de tot el món celebren aquesta setmana l’Aïd al-Adha (عيد الأضحى) que és una de les principals festivitats del calendari islàmic. A casa nostra es coneix com la festa del sacrifici i té lloc en el tercer dia dels cinc que dura la peregrinació major a la Meca, o hajj.
Com en totes les grans festes, durant l’Aïd les persones surten, troben els amics, mengen plegats i es conviden els uns als altres. Això és el que explica amb un gran sentit de l’humor la jordana Lina Abu Rezeq en el següent vídeo. En aquesta mena de felicitació de l’Aïd ens dóna el seu punt de vista sobre algunes de les tradicions que gaudirà i, alhora, haurà de patir aquests dies: les llargues visites dels amics i dels familiars, les queixes per la pujada dels preus dels productes vinculats a la festa, el sacrifici del xai…
Imagen: Mehmet Siginir
Entrevista al activista turco exiliado en España seguidor del movimiento inspirado por el predicador Fethullah Gülen. En mayo de 2016, el gobierno turco incluyó en la lista de organizaciones terroristas a esta cofradía, que tiene millones de simpatizantes en Turquía y presencia en 160 países.
Mehmet Siginir no estaba metido en política, pero en 2015 perdió su trabajo por motivos políticos. Poco después tuvo que huir de su país para evitar la prisión. Ha creado la Plataforma Pro Derechos y Libertades para denunciar la degradación de la democracia y el deterioro de las libertades en lugares como Turquía.
La situación de su país es muy delicada. Los datos de la ofensiva del presidente turco Recep Tayyip Erdogan y su entorno contra los seguidores del movimiento social Gülen son aterradores:
Más de 174.000 detenidos y 138.000 personas despedidas del trabajo. Se han clausurado 1.043 escuelas privadas, 1.229 fundaciones y asociaciones, 35 instituciones médicas, 15 universidades y 19 sindicatos. Se han cerrado 149 medios de comunicación y 4.424 jueces y fiscales han sido cesados. (Lista completa de instituciones clausuradas por orden del parlamento el 23 de julio de 2016). En cuanto a los periodistas, 184 han sido detenidos, 60 condenados y 142 están en busca y captura.
Con motivo del mes islámico de ramadán, Siginir visitó Barcelona para participar en una mesa redonda sobre el ayuno y la oración con representantes de la religión sikh y de la confesión católica. Entrevistamos Siginir antes de este acto interconfesional organizado por Casa Turca de Barcelona.
S’ha acabat el ramadà de l’any 1439 del calendari islàmic. Alguns musulmans deixen enrere 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió, tot i que per la majoria han estat dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. A continuació us faig cinc cèntims sobre el ramadà i què representa per als musulmans.
Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats
El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.
Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.
En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.
Imatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars
Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.
Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].
Cada any DIXIT Girona i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de les Comarques Gironines organitzen una jornada de reflexió al voltant de la immigració adreçada als tècnics d’immigració i els professionals de l’àmbit d’afers socials. Aquesta jornada s’emmarca en el programa d’activitats de divulgació de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, que és una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Vaig aprofitar la meva participació en el programa El Matí de Catalunya Ràdio dedicat als atemptats del 22 de març a Brussel·les per a fer una breu reflexió sobre com els mitjans de comunicació ens expliquen i ens interpreten les notícies que ens arriben del Pròxim Orient. També vam conversar amb l’antropòleg Jordi Moreras sobre els motius que impulsen un cert perfil de joves a lluitar a les ordres de l’Estat Islàmic.
Els meus comentaris al respecte van sorprendre la gent de la ràdio. De fet, crec que no els van fer molta gràcia. Però què se suposa que hem de fer quan un mitjà ens ofereix l’oportunitat de fer arribar la nostra veu a milers de persones? Repassar tòpics, repetir el que tothom sap, dir allò que sona amable a l’oïda de l’interlocutor, o bé compartir les idees que han ajudat els que més en saben a entendre l’origen dels problemes que ens preocupen i intuir les possibles solucions?
En tot moment vaig tenir molt clar que no podia marxar de l’estudi sense compartir amb l’audiència les dues idees que podeu escoltar en els primers minuts de l’àudio següent.
Poques hores després dels atemptats del 22 de març contra l’aeroport i una estació de metro del centre de Brussel·les, vaig concedir una entrevista a Vilaweb per repassar dues de les idees claus que ens ajudaran a contextualitzar els atemptats: la situació en el camp de batalla a Síria i l’Iraq(1) i la situació social de Moleenbeek, que és el barri d’on han sortir bona part dels gihadistes belgues.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
Un fet per a molts irrellevant que es va produir el 2005 és al centre d’una desgraciada notícia que té lloc una dècada després. Això és prou significatiu com per animar-nos a reflexionar sobre la diversitat de visions que hi ha al món. És a dir, que allò que a tu et fa gràcia, potser no és tan enginyós i divertit, i pot ser una ofensa tan gran per a una altra persona, que l’impulsarà a dedicar una llarga dècada a maquinar discretament, gràcies a l’anonimat que ofereix la gran ciutat, qualsevol disbarat.
A continuació, podeu llegir un recull de les principals reflexions que van sorgir en el transcurs de la conversa que vaig mantenir amb els xeics xiïtes Maitham al-Salman i Hussein Xams poc després de l’aparició de les primeres caricatures de Mahoma en un diari danès.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
Amb motiu dels atemptats de París contra un setmanari satíric que, en el seu moment, va publicar diverses caricatures de Mahoma, recupero un article sobre l’opinió dels musulmans i els occidentals cristians sobre el tema que vaig publicar aleshores, així com una entrevista a un ulema musulmà, que podreu llegir en aquest bloc en les properes hores.
S’ha acabat el ramadà de l’any 1435 del calendari islàmic. Alguns musulmans deixen enrere 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió, tot i que per la majoria han estat dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. Com cada any, us faig cinc cèntims sobre el ramadà i què representa per als musulmans.
Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes d’obligatori compliment per a tot musulmà sunnita són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. Aquest cap de setmana comença el mes islàmic de ramadà, en el transcurs del qual es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol.Comença el ramadà de l’any 1435 del calendari islàmic i molts musulmans emprenen un camí de 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió. Tot i que per la majoria seran dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. Com cada any, us faig cinc cèntims sobre el ramadà, què s’hi fa i què significa per als musulmans.